La connexió més esperada
Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño
Divendres passat, Kiko Veneno & Cordes del món van oferir a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa un concert que suposava tot un repte: el repàs dels trenta anys de la carrera d'aquest músic, acompanyat d'una jove orquestra de corda, -que neix del Centre d'Estudis Musicals María Grever i que rep el suport del Museu Etnològic de Barcelona i el Taller de Músics-, i tot sota l'atrevida mirada de Raül Fernandez Refree, responsable dels arranjaments de la majoria dels temes i de la direcció musical del projecte.
Si sovint en aquest tipus d'aventures es pot tenir por d'una certa previsibilitat, la veritat és que l'espectacle va ser una experiència nova i excitant que va constatar una altra vegada que la música és una cosa molt viva!
Kiko Veneno va pujar a l'escenari acompanyat de vint-i-sis músics: vuit de la seva banda habitual -La Banda del Retumbe- i disset de Cordes del món, una formació de deu violins, tres violes, tres violoncels i un contrabaix, dirigida per Ernesto Briceño, que van revestir d'una sonoritat espectacular temes clàssics del seu repertori com Los planetas, Me siento en la cama, Los delincuentes o cançons menys conegudes del seu últim disc Sensación térmica (DRO-Warner, 2013).
Si fer música és una forma d'aportar una certa dimensió de pau al món, aquesta orquestra és una molt bona notícia dins la realitat aspre i erosionada del planeta; es tracta d'una generació de músics amb gran preparació tècnica, disposada a deixar-se influenciar per músiques d'altres estils i cultures, i per compartir-les dalt de l'escenari. També es va poder escoltar un tema nou -La felicidad- i ja en les bisos es va viure en directe de quina manera cal tractar el tema de la improvització: amb responsabilitat i sense complexes.
Si fer música és una forma d'aportar una certa dimensió de pau al món, aquesta orquestra és una molt bona notícia dins la realitat aspre i erosionada del planeta; es tracta d'una generació de músics amb gran preparació tècnica, disposada a deixar-se influenciar per músiques d'altres estils i cultures, i per compartir-les dalt de l'escenari. També es va poder escoltar un tema nou -La felicidad- i ja en les bisos es va viure en directe de quina manera cal tractar el tema de la improvització: amb responsabilitat i sense complexes.
I el Kiko i la seva banda vestits amb granotes de treball i bruts de pintura de colors potser per recorda-nos que jugar amb les paraules, narrar històries i musicar-les també és un ofici i que tots tenim els peus en el fang… Molt bonic!
Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
www.kikoveneno.es
www.cordesdelmon.com
tallerdemusics.com
www.kursaal.cat
Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
www.kikoveneno.es
www.cordesdelmon.com
tallerdemusics.com
www.kursaal.cat
Tweet