Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caprichos de Apolo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caprichos de Apolo. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de juliol del 2014

The Wave Pictures vs Artistic Vice (Daniel Johnston)






Nova entrega del We Used To Party, aquesta delicatessen per a melòmans en que un artista interpreta al complet un disc aliè pel qual sent devoció, admiració o, per què no, enveja (en el sentit sa de la paraula, és clar). En aquest cas els fantàstics The Wave Pictures interpretaran ni més ni menys que l'àlbum Artistic Vice de Daniel Johnston, el nen etern del pop nord-americà. 

Es tracta d'una combinació explosiva: els britànics The Wave Pictures, que en la seva última gira per Espanya (novembre i desembre de 2013) van penjar diversos cartells d'entrades esgotades, i Daniel Johnston, el nen etern del pop nord-americà. Els que coneguin a The Wave Pictures ja sabran de la seva admiració per Johnston, ben palpable, per exemple, en aquests bisos on versionen la seva "My Life Is Starting Over", el tema que obre l'àlbum Artistic Vice. Precisament aquest treball, publicat al desembre de 1993 i considerat un dels cims discogràfiques de la carrera de Johnston, és el que han triat versionar. És el primer que Daniel va fer posant-se al capdavant d'una banda. Combina certa tosquedat exterior, amb aire despentinat, i una sorprenent accessibilitat interior, un yin yang que és també una de les característiques principals, de les virtuts, de The Wave Pictures. 

De manera que el repertori els encaixa a la perfecció, tant en la seva faceta de celebració rockera, cas del tema que l'obre dalt citat o a la molt emblemàtica dins la trajectòria de Johnston "I Killed The Monster", com en la del garage orientat cap al folk de "I Know Casper". 
El trio de David Tattersall brodarà aquests rampells d'innocència inestable perquè semblen més que sabates fabricades per als seus peus: no en va ja han compartit escenari amb Johnston en alguna ocasió. Els fans de tots dos podran flotar i ho faran. Cloudydog

Per a més informació:

diumenge, 11 de maig del 2014

Joan Colomo - La Fília i la Fòbia

Joan Colomo




Germà Aire

Presentació a la sala Apolo de La Fília i la Fòbia, l'últim i genial treball de Joan Colomo, acompanyats per Germà Aire.

Aquí no hi ha mitges tintes ni grisos, no hi ha lloc per tebieses: només amor i dolor, amics i enemics, la fi del món i l'alegria de viure. La filia i la fòbia no accepta el ying i el yang: és el tot o res. Joan Colomo, el Rossinyol del Montseny, posa dotze cançons rodones i nutritives com ous, com la que obre el disc amb alegria, li dóna nom i resumeix la lliçó: «Nens i nenes, si us plau feu-me cas / de la Filià a la fòbia hi ha un pas / potser tot comença a tenir sentit / tu i jo amagats a dintre del teu llit. »

El sentit és l'amor, l'aixopluc del «tu i jo eternament» de la malenconiosa "Cançó d'Amor Nº 2". L'humor també és un antídot antienvelliment, com en el primer vers d'aquesta perla senzilla -veu i guitarra- i tendra que és "Tus pies", «Todavía no me sale barba / pero ya me estoy quedando calvo», que té el seu ressò en el «he passat molts bons moments / i ara em cauen les dents» de l'emocionant "Els amics". I sinó sempre ens quedarà el nihilisme, que campa al seu aire a la enrabiada "Una bala perduda" i en "Reses sociales", un cop de puny sònic de primera magnitud, un himne per donar bots.

En aquest disc trobareu slide guitars, sintetitzadors, crits i murmuris, distorsió tallant i sonant, bases electròniques, cors al·lucinats i milers de teclats marca de la casa, tot al servei d'uns temes cada vegada millor construïts: Joan ha trobat el moll de l'art de fer cançons i allà ha fet arrels. El fruit d'aquesta temporada es diu La Fília i la Fòbia: un disc per prendre partit. BCore

Per a més informació:
www.joancolomo.com
bcoredisc.com
www.sala-apolo.com





dimecres, 5 de febrer del 2014

Després de la generació feliç






La sala Apolo es va vestir de gala el passat dijous 30 de gener per viure en directe l'espectacle de creació audiovisual en temps real Després de la generació feliç.

En aquesta performance es combina la projecció de fragments de home movies (alguns dels quals, extrets del projecte transmèdia "Your Lost Memories", també produït per Bogaloo Films) amb una banda sonora interpretada en directe pels músics multidiciplinars Joan Colomo, Spazzfrica Ehd (ZA!), Sara Fontán (Manos de Topo, New Raemon) i Carlos Carbonell (Internet 2).

Una obra atemporal inspirada en el cançoner popular però degudament arranjada per transmetre el to obscur i agredolç que el cineasta Guillothina ha volgut donar a tot el conjunt (àudio i vídeo), on el record d'una suposada infància feliç es converteix en un retrat del tot distorsionat del benestar de la societat actual. 

Una curiosa proposta on també s'hi han inclòs peces inèdites composades expressament per a l'ocasió, amb una bona dosis d'experimentació, free jazz, electrònica, rock i altres corrents musicals.

Per a més informació:
www.facebook.com/dgflivecinema
www.sones.es/ca/content/després-de-la-generació-feliç


divendres, 21 de juny del 2013

Love of Lesbian

La gira LOL 2013 (La noche eterna, los días no vividos), va aterrar ahir, dijous 20 de juny a la capital catalana, en un únic concert a la Sala Apolo.

Si hi ha un grup a casa nostra que desperta passions i fanatismes, aquests són Love of Lesbian. La banda de Santi Balmes i companyia desprèn un magnetisme que arrossega les masses com si res.
El seu públic ja és un habitual, d'aquell que li agrada repetir i repetir, com si les cançons s'anessin a acabar. Potser per aquest motiu no deixen de cantar-les des del primer minut  i de ballar-les fins que ja ho han donat tot. 

Però Love of Lesbian sempre compleixen amb les expectatives generades. El concert d'ahir va ser una autèntica festa per als sentits. Bona música, bon ambient i molta diversió. Molt destacable l'aparició d'Ivan Ferreirio per interpretar "1999" al piano, genial!

La banda: Santi Balmes (veu i guitarra), Julián Sasldarriaga (guitarra i seqüenciador), Jordi Roig (guitarra), Oriol Bonet (bateria), Joan Ramon Planell (baix).

Molt fan!!






















Per a més informació:
blogoflesbian.com
www.musicbus.es
www.sala-apolo.com

La noche eterna by Love of Lesbian on Grooveshark
Allí donde solíamos gritar by Love of Lesbian on Grooveshark
Me amo by Love of Lesbian on Grooveshark
1999 by Love of Lesbian on Grooveshark
Club de fans de John Boy by Love of Lesbian on Grooveshark



dilluns, 17 de juny del 2013

Nit de Soul en majúscules a l'Apolo

Irma Thomas








Nicole Willis


El passat diumenge 16 de juny es va viure a Barcelona una de les nits més esperades pels fanàtics de la música soul. Irma Thomas, la gran diva d'aquest gènere juntament amb Aretha Franklin i Etta James, va actuar per primera vegada a terres catalanes,  i ho va fer acompanyada de Nicole Willis i The Soul Investigators, que presentaven el seu últim treball Tortured Soul.

La Reina del Soul de Nova Orleans, es va voler disculpar amb als assistents per haver tardat 54 anys (que són els que porta de carrera musical) en venir a Barcelona, però va quedar més que perdonada pel respectiu després de regalar un dels concerts més memorables d'aquesta temporada a la sala Apolo.

Va oferir un recital impressionant. Va dedicar temes al públic, algun que fins hi tot va cantar a capella amb l'únic acompanyament dels aplaudiments al ritme de la seva prodigiosa veu. Va fer bromes amb les fans i va remenar la seva tauleta electrònica damunt de l'escenari com si fos la cosa més normal. I tot això als seus 72 anys. Irma Thomas continua sent espectacular.

També cal fer una menció especial als músics de la banda que ho van brodar: Pablo "Funky Perez", guitarra; Maxi Resnicovsky, bateria; David Salvador, baix; David Carrasco i Josué García, vents; Julián Maeso, teclats.

Per tancar el seu show una magnífica versió del "Forever Young" de Bob Dylan. Com deia aquell, no cal dir res més.

Per a més informació:


Hittin' on Nothing by Irma Thomas on Grooveshark
You Can Have My Husband by Irma Thomas on Grooveshark
Time Is on My Side by Irma Thomas on Grooveshark
Feeling Free by Nicole Willis And The Soul Investigators on Grooveshark


dissabte, 11 de maig del 2013

Oso Leone + Miquel Serra










Dijous al vespre, el cicle Caprichos de Apolo va acollir un dels millors tàndems musicals que han donat "ses illes" darrerament. Primer, el folk amb esperit rocker de Miquel Serra, i tot seguit Oso Leone, una d'aquelles bandes díficils de classificar per la seva atrevida experimentació musical. Tots dos grups del segell barceloní Foehn Records.

De'n Miquel només dir que si encara no havieu sentit a parlar d'ell segurament aviat la història cambiarà. Tot i que ja fa uns anys que puja als escenaris (col·laborant en d'altres formacions) i que s'ha autoeditat els tres primers treballs a casa, no ha sigut fins fa poc que juntament amb Simó Femenies (baix), Jorra (guitarra solista) i Miquel Perelló (bateria) han donat forma a la perla més ben guardada de Manacor, segons els experts.

Oso Leone, per la seva banda, presentaven el seu segon àlbum d'estudi, Mokragora (Foehn Records, 2013). Un disc que segueix l'estela del primer, de títol homònim Oso Leone (Foehn Records, 2011) i que consolida una proposta sonora molt interessant.
La seva música pausada, minimalista i quasi hipnòtica, recorda al folk electrònic de Lindstrøm o Jose González però amb un aire més mediterrani. Que tremolin The XX...
La banda està formada per Xavier Marín, Paco Colombàs, Joan Dell'Olmo, Eusebio Alomar i Jonathan Muntaner.

Dos propostes molt recomanables que cal seguir de ben aprop!

Per a més informació:
www.osoleone.com
www.foehnrecords.com
www.sala-apolo.com




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...