La Festa de Barcelona
Text: Jordi Ortega
Foto: Víctor Parreño
Aquest any, el binomi Festes de La Mercè – BAM vènia ben carregat, sobretot pel que a artistes internacionals es refereix. En aquesta edició hem comptat amb la presència de grups procedents de EUA, Suècia, Xile, Dinamarca, Mèxic, Colòmbia, Cuba, Argentina, França, Anglaterra i Itàlia, a més de, com no, els nostres artistes d'àmbit local.
Molts d'ells era la primera vegada que tocaven a la ciutat comtal. Entre els diferents escenaris repartits per la ciutat hi va haver més de 40 actuacions, de gèneres tan diversos que abasten des dels ritmes llatins a l'electrònica passant per tots els matisos del pop actual.
Divendres 19
 |
| Desert |
Entre el MACBA i el CCCB, els assistents es podien anar desplaçant als diferents escenaris del BAM.
Desert van ser els encarregats d'obrir la vetllada. EL duo format per Cristina Checa, i Eloi Caballé ens va oferir un pop-electrònic amb voluntat atmosfèrica. Amb el públic més matiner i encara amb la llum del vesprejar, van començar a desgranar els temes del seu treball discogràfic “Envalira” (Buenritmo, 2014) a la plaça Joan Coromines.
Al seu torn, en la Plaza dels Àngels, els primers a pujar-se a l'escenari van ser el grup de Portland Blouse, comandat per la delicada veu de la californiana Charlie Hilton. Juguen a unir el pop amb el indie rock però les seves millors cançons adquireixen més dinamisme amb les cavalcades més rockeres.
 |
| Islet |
Com la vetllada anava de vocalistes femenines, en el canvi d'escenari els galesos Islet amb Emma Daman cantant-baterista al capdavant, ens van sorprendre amb un entusiasta entrega damunt de l'escenari. La seva mescla d'estils girant cap a la psicodélia van ser suficient per contagiar d'energia el públic que omplia els voltants del CCCB, entretenint a tots i fent moure a molts.
Amb la sortida a escena dels danesos Lust for Youth, la Plaça dels Àngels es va convertir en una improvisada pista de ball gràcies al seu contagiós pop-electrònic. En la seva mateixa línia musical, una mica més fosca potser, els francesos Tristesse Contemporaine van seguir fent moure al personal.
 |
| Tristesse Contenporaine |
 |
| Protomartyr |
L'eclecticisme del cartell del BAM ens portava des de Detroit als Protomartyr que si no fora per les pintes que portaven podrien haver sortit del underground britànic pel seu post-punk més tirant a punk que a post.
Mentrestant en l'escenari del Moll de la Fusta els amants de les músiques d'arrel “negra” tenien una cita ineludible amb un cartell format pels barcelonins Flamingo tours, el recuperat Sonny Knight & The Lakers, Lisa and the Lips (el nou projecte de Lisa Kekaula lider de The Bellrays) i Ibibio Sound Machine el blego nigerià-londinenc.
Dissabte 20
 |
| Coriolà |
El concert en la Antiga Fàbrica Damm ja s'ha convertit en un clàssic contemporani dins de la Mercè. Consolidat com un dels més populars i que més gent congrega, aquest any portava com a caps de cartell als anglesos The Klaxons, escudats pels catalans Mishima i Coriolà.
Amb el seu disc debut (el Debut) de sonoritat folk-rock, Coriolà, va començar el concert a la primerenca hora de les set de la tarda. Seguidament, Mishima, que ja són tota una institució dins de l'onada del nou pop cantat en català, presentaven el seu setè treball discogràfic "L'ànsia que cura". Van insuflar dinamisme a les seves composicions de pop, madur i intimista, en un directe que va agradar als seus seguidors antics i nous, entre ells l'alcalde Trias que va seguir part de la seva actuació des d'una zona privilegiada. I això que el so no va ser tan bo com es podria esperar i que no va millorar fins a la sortida dels britànics The Klaxons que es van marcar un correcte concert del seu autodenominat new-rave (que no és més que britpop amb electrònica) davant un públic agraït.
A la Plaça de Catalunya mentrestant, la nit anava de ritmes llatins amb un dels combos més importants dins del panorama latin jazz europeu i també amb un dels noms destacats dins de l'escena jazzística de la ciutat, The Jamboree Big Latin Band, dirigida des del piano per Ramón Escalé.
Van donar un gran recital que va atreure tan a públic divers que passejava per la cèntrica plaça com als molts d'altres que esperaven a La 33, orquestra capdavantera de la salsa colombiana més actual, que va posar a ballar al seu so a la concurrència amb la seva habilitat per la portar-se a la butxaca el públic que omplia la plaça.
Diumenge 21
 |
| Lanterns On The Lake |
Va ser el dia mes assossegat tant per la quantitat de grups com per les propostes dels mateixos. A Plaça Catalunya van actuar Hotel Cochambre amb el seu show humorístic plagat de versions de clàssics del rock. Van agradar i van divertir que és del que es tracta en aquestes ocasions.
L'escenari del Moll de la Fusta va ser copat per les havaneres.
En l'escenari de la Plaça Joan Coromines, després de les actuacions vespertines del concurso Zona 9, van sortir a escena Viento Smith amb el seu indiepop lacrimogen. Van tenir els seus moments i van guanyar algun fan encara que van avorrir a més d'un amb la seva aposta xiuxiuejant i malenconiosa.
 |
| Lanterns On The Lake |
Lanterns on the Lake van donar començament a les actuacions en l'escenari de la Plaça dels Àngels. La proposta de pop paisatgístic, neopsicodèlia i rifs guitarrers enllaçat amb les melodies folk que sortien del violí de Sarah Kemp i l'evocadora veu de Hazel Wilde va tenir punts estimulants. Va haver-hi poc moviment en l'escenari, únicament el guitarrista, Paul Gregory, va protagonitzar algun dels millors moments en convertir-se en percussionista, i que va fer agafar volada al directe del conjunt britànic.
Per trencar la tendència, Moodoïd, el grup de glam psicodèlic, van aparèixer donant un gir radical, pel que fa a les posades en escena, que ens havien precedit fins al moment. El grup quasi bé format íntegrament per noies, es presentava amb la cares pintades de purpurina i amb la seva frontman, Pablo Padovani, contornejant-se per l'escenari amb ganes d'exhibir-se davant el ja nombrós públic de la Plaça Coromines.
 |
| Moodoïd |
 |
| Seward |
Van tancar la nit els locals Seward. Tot actitud i gran teatralitat, fins i tot un punt exagerada del seu cantant Adriano Galant. Sortint en tromba van aconseguir la immediata atenció d'aquells que no estaven atents a la jugada. El seu rock d'estructura lliure on barregen tot l'imaginable, inclosa una secció de vents, unit a la vibrant energia que despleguen damunt de l'escenari i la seva neta execució els van valer per coronar de forma notable el primerenc final de festa de la nit del diumenge.
Dimarts 23
Barcelona estrenava aquest any un nou escenari a la platja del Bogatell, que va registrar el concert més multitudinari d'aquestes festes de la Mercè. 60.000 persones segons fonts municipals, es van congregar per veure el concert de Manel, Txarango i La Troba Kung-Fu.
Manel , el sant i senya de la nova música catalana, tancava la gira del seu reeixit àlbum “Atletes baixin de l'escenari”. El seu folk-pop a la vora del mediterrani va comptar amb bona sonorització i la complicitat del públic que va acompanyar degudament al grup desgranant el seu popular repertori.
Txarango que amb només dos discs ja s'han consolidat en el firmament musical català, van posar tota la gent a ballar al ritme de les seves cançons, arribant a moments realment de frenètica bogeria en una unió total amb el seu públic.
La Troba Kung Fu no es va quedar enrere i amb els seus ritmes i esperit "juerguista" de revetlla global van allargar la festa posant un fermall d'or d'autentica festa major al programa musical de La Mercè.
Mentre, a la Plaça Catalunya s'acomiadaven de la ciutat i després de 40 anys de trajectòria, la Orquestra Plateria, fundada al final del franquisme per reivindicar l'espai públic a través de la música i van popularitzar els ritmes llatins i ballables per aquests llogarets. Amb el llegendari Manel Joseph, El Trilla, únic membre fundador, van omplir la plaça de nostàlgia i ganes de ballar davant un públic divers que no va parar de moure's al ritme que imposaven des de l'escenari.
 |
| Blouse |
L'última jornada del BAM estava dedicada als grups de la ciutat convidada, honor que aquest any havia recaigut a Estocolm. Vam poder veure a una bona mostra dels grups que estan emergint en l'escena de la capital sueca, encara que fos solament per fer una curta degustació a causa de l'escàs temps que amb prou feines era mitja al damunt de l'escenari per grup. El normal era trobar-se amb un públic format per curiosos, passejants, indolents però pocs amb coneixement de causa. Encara així la resposta que es va brindar als grups va ser d'un apagat entusiasme que lògicament augmentava a mesura que disminuïa la distància respecte a l'escenari.
A destacar, el gran treball i l'esforç de l'organització que un any més ha aconseguit acontentar a un ampli segment de la ciutadania amb propostes avantguardistes i actuals d'estils musicals molt variats. L'any que ve més i millor!
Per a més informació:
merce.bcn.cat
www.bcn.cat/bam
