 |
| Unknown Mortal Orchestra |
 |
| Núria Graham |
Sorgida de les cendres dels imprevisibles The Mint Chicks, la Unknown Mortal Orchestra va néixer com a projecte personal de Ruban Nielson i ha acabat per convertir-se en una fiable i radiant cèl·lula de pop experimental, psicodèlia casolana i lo-fi encantador.
Totes aquestes virtuts ja es trobaven en el seu debut homònim de 2011 però va ser el seu segon àlbum, 'II' (2013), el que va presentar a la formació neozelandesa com un dels projectes més interessants i innovadors de la nova psicodèlia.
Ara tornen a Barcelona després del seu pas pel Primavera Sound per presentar el seu últim disc 'Multi-Love' (2015), que els torna a col·locar en primera línia de foc amb un treball en el que carreguen les tintes en el funk, els ritmes contagiosos i la felicitat.
En aquests temps tan... eclèctics?, sembla impossible explicar l’obra d’un artista sense farcir el text de múltiples referències que centrin l’atenció de l’oient i, massa sovint, el preparin per pair allò que està a punt d’afrontar (altrament poc valuós com també, massa sovint, sol passar).
Res d’això cal, ni succeeix, amb Núria Graham.
Ni en el millor dels escenaris predictius, qui va quedar ja embadalit en la seva presentació davant de públic a la Jazz Cava de Vic el febrer de 2013, hagués gosat preveure la progressió artística que la Graham ha desenvolupat aquests, encara no, dos anys. No s’hi val parlar de referències, d’acord. Però els bons aficionats al millor pop dels darrers 40 anys accediran a racons de la seva memòria musical i identificaran amb facilitat currículums evolutius similars, que han acabat esclatant amb èxit i, moltes vegades, esdevenint referents de la música moderna.
Afortunadament, tot el que es pugui escriure sobre el primer disc oficial de Núria Graham és sobrer. La música parla tant per ella mateixa que no cal ser gaire eixerit per comprendre, ja amb la primera escolta, que s’està davant de quelcom inusual, una obra gairebé major.Sense cotilles temporals, el pop sòlid, clàssic de la Núria transita en un reguitzell de temes impecables i moderns, evocadors com paisatges que vols escoltar -contemplar?- una i altra vegada. Addictiu, tot plegat. I, com tot artista aspira, inconfusible i genuí.
‘First Tracks’, la magnífica demo amb que Núria Graham va debutar de l’any passat, queda tan enrere que, ara mateix, ens preguntem quin serà el seu proper pas. Mentre això arriba, gaudirem, ara i aquí, del gran talent que hi ha darrera de ‘Bird Eyes’. Pop majúscul. El Segell
Per a més informació:
unknownmortalorchestra.com
www.nuriagraham.com
www.elsegell.com
