dimecres, 25 de març de 2015

Let's Festival: Dorian/Poncho








Amb quatre discos a les seves esquenes, des de la seva òpera prima 10.000 Metròpolis fins a l’exquisida maduresa de La velocidad del vacío no han deixat de compondre hits com “Te echamos de menos”, “La Tormenta de Arena”, “Paraísos Artificiales”, “Los Amigos Que Perdí” o “Cualquier Otra Parte”, guanyant-se aquesta última la indiscutible etiqueta d’himne generacional. 

La seva hàbil combinació de la tradició del pop espanyol amb el rock i les noves produccions i sons de la música electrònica contemporània, els ha fet destacar i guanyar-se l’atenció i el respecte del públic tant a Espanya com a Mèxic i altres països del continent americà. I per celebrar-ho i amb motiu del seu 10è aniversari, es troben actualment gravant el seu nou disc “Diez Años y Un Día”. Salamandra


PONCHO és un trio d’electrònica de ball liderat pel prestigiós DJ i productor Javier Zuker, que desembarca a Espanya amb el seu treball Carnaval. L’àlbum està compost per 10 hits trenca-pistes que han comptat amb la producció dels britànics Justin Robertson i Medicine 8
El so de PONCHO beu a parts iguals del synthpop i del italodisco dels anys 80, així com de l’electro i del nu-disco, tot això atenent sempre al format de la cançó pop. “Music don’t stop”, és el primer single extret del disc d’aquest trio argentí. Salamandra

Per a més informació:







dimarts, 24 de març de 2015

Femení Singular

Joana Serrat


Maïa Vidal

Maika Makovski

Louise Samson i Núria Monés

Pop Queens




Izah, foto de Marina Tomàs

The Soul Sisters, foto de Marina Tomàs

Soul Sisters, Pop Queens


Text i foto: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño


Coincidint amb els actes de celebració del dia Internacional de la Dona que se celebra el 8 de març a tot el món, el festival Curtcircuit va programar dos concerts molt especials. El primer, Femení Singular: The Soul Sisters Blackcelona & The Slingshot, dedicat a les veus femenines del soul i el funk català, va ser el divendres 6 de març a la sala Music Hall, i el segon, Femení Singular: Pop Queens, dedicat a les 'reines' del pop i el folk local més actual va ser l'endemà, dissabte 7, a La [2] d’Apolo.

The Soul Sisters Blackcelona són les cantants Koko-Jean Davis (The Excitements), Ster Wax (Wax & Booguie), Marina Torres (BBface & The Beat roots i ex Peeper Pots) que, malauradament, no va poder actuar per malaltia, Leila, Izah -la nova veu del neo soul-, Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la més jove de totes, Laia Soulvadoor (ex JizzyFree, Motherfunkers). 
Acompanyant-se  entre elles a les veus i amb The Slingshot -una de les grans bandes de deep-funk & Soul catalana-  en tot moment a l'escenari, van cantar versions de temes clàssics de la història de la música negre dels anys 60, 70, i 80,  defensant un so i una identitat molt pròpia i genuïna. Autèntiques, pel propi caràcter del soul -gens racional, pura vibració-, i per les circumstàncies del moment, festiu i reivindicatiu.

I, si és cert que el soul cal dur-lo a dins, segurament també ho és que el pop i el folk cal dur-los sempre al costat; la segona jornada d'aquest mini cicle va aconseguir reunir dalt de l'escenari compositores de pop i folk de llarga trajectòria amb joves emergents: Carla (amb Toni Serrat a la bateria), Gemma Humet  (amb Pau Figueres a la guitarra), Marion Harper, Louise Samson & Núria Monés (d'Anímic), Maïa Vidal  (amb Jo Cultrera al baix), Joana Serrat -molt feliç, va dir, de compartir espectacle amb la seva germana, Maika Makovski (amb David Martinez a la bateria i les incansables Skeletas al ball). Cadascuna tal com és i estimant el què fa. Una mescla eclèctica, inclassificable i, sobretot, excitant. 

Certament dos concerts molt especials...  Molt femenins! Molt singulars! 

Per a més informació:
www.curtcircuit.com




dilluns, 16 de març de 2015

Let's Festival: Joana Serrat/Mishima

Mishima







Quan encara ressonen les dues nits de tancament de gira de L’Amor Feliç (2012), els catalans Mishima presenten el seu treball més directe, L’ànsia que cura (TRIS-Warner, 2014), un àlbum –el setè de la seva carrera– auto-produït amb l’ajut de l’alemany Peter Deimel que il·lumina de pop la seva clàssica intensitat. Desprès de tres discos amb Paco Loco com a còmplice, confirmen en estudi tot el que han crescut en viu. Al seu quinzè aniversari com a banda, L’ànsia que cura significa un nou punt d’inflexió en una de les trajectòries més gratificants del pop fet aquí. Salamandra

Joana Serrat


Aquesta compositora nascuda a Vic (Barcelona) i amb la mirada fixada en el folk d’arrels americanes, va ser escollida Artista Destacada de la Setmana a la web de Nashville Noisetrade amb el seu primer disc auto-editat The Relief Sessions. Al 2014 publica Dear Great Canyon a través del Segell del Primavera. Aquest segon treball ha estat produït per Howard Bilerman -nominat a un Grammy per aquesta mateixa tasca en el mític Funeral d’Arcade Fire-, i compta amb la col·laboració dels també canadencs Gavin Gardiner (The Wooden Sky) i Mike O’Brien (Vic Chesnutt). Salamandra

Per a més informació:






dimarts, 10 de març de 2015

Hidrogenesse

Roma, Barcelona. Curtcircuit 2015!


Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat Hidrogenesse va presentar Roma, el seu cinquè disc, dins del  marc del festival Curtcircuit, a La [2] d’una sala Apolo pleníssima de gent amb moltes ganes de ballar i passar-ho bé.

Durant el concert el grup va interpretar totes les noves cançons començant per "Bienvenidos al siglo XIX"  i acabant amb  "Aquí y ahora", i també èxits anteriors com "Disfraz de tigre", molt celebrada per un públic còmplice i també, segurament, molt fidel.
Però aquest duo barceloní pot desconcertar quan se’ls escolta per primera vegada. Hi ha en la seva música i en la posada en escena del seu espectacle una mirada retro i sentimental que, d’altra banda, resulta coherent amb la lírica de les seves cançons.  El temps i la subsistència són els seus temes principals; Roma evoca un passat recent i invoca als seus herois mitjançant sintetitzadors dels anys vuitanta i melodies  que recorden antics aparells electrònics o videojocs.

Per sort, de vegades és inevitable considerar als grans homes de la  humanitat en general -i als artistes i intel·lectuals en particular- una colla de sonats per sobreviure amb alegria, i poder dir que sí  a l’encant de lo incomprensible. Per Genís Segarra (instruments) Carlos Ballester (veu) el que fa que valgui la pena fer una cançó és trobar la manera de fer-la. L’absurd, l’humor i el joc condueixen a la raó de ser d’això tan fràgil, per innecessari, com pot semblar una cançó però que, en realitat, sovint és transcendental, poderós o imprescindible com una manifestació. 

Per a més informació:











dilluns, 2 de març de 2015

El Pimiento Indomable



Kiko Veneno, llegenda de la cançó popular més creativa i original de l’Estat, s’uneix en aquest projecte al cantautor uruguaià Martín Buscaglia

De la mescla de tots dos en surt quelcom inesperat: un grup anomenat El Pimineto Indomable, i un repertori que no s’assembla al de cap dels dos per separat: dotze cançons fresques, directes, amb un so propi, d’optimisme contagiós i esperit lliure, plenes de personatges i històries que ens volen retornar l’autenticitat de la vida. BarnaSants

Per a més informació:









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...