Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noms Propis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noms Propis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de gener del 2014

Searching for Enriqueta Miralles





Agustí Busom, canta a Enriqueta Miralles


Text: Jordi Ortega
Foto: Víctor Parreño


Durant la nit plujosa del passat 19 de desembre, varem poder presenciar la tornada de l’Agustí Busom, que desprès d’aparcar l'aventura musical d’Abús, ens oferia una original proposta: L'aproximació a la vida d'Enriqueta Miralles, una obscura i desconeguda compositora gironina nascuda a mitjans segle XX i relegada a l’oblit. El lloc escollit va ser el teatre Plataforma I+D de Barcelona.

No es tractava d’un concert a l’ús, si no d’un espectacle basat en la música com element central però que també estava enriquit amb un maridatge d'altres disciplines com literatura o cinema. La primera, representada per una enllaunada veu en off que, com a fil conductor de la historia d'Enriqueta, ens anava relatant un cas detectivesc entre cançó i cançó; la segona, en forma d'imatges d'arxiu, que anaven des de gravacions d’època fins a escenes de velles pel·lícules de dibuixos animats.

L’Agustí va saber vestir amb encert el conjunt. El concepte articulava el fil argumental de l’espectacle i dotava de coherència als fragments visuals i a una música  que segons requerís el guió, ens movia de l’alegria vitalista a la melancolia, les tristes amargors i les desgracies que ens desgranava la vida d'aquest personatge misteriós.

La proposta musical de l’Agustí Busom era arriscada, sobretot per una peculiar instrumentació (no es habitual veure una formació de trio on els vents tinguin tan protagonisme) però que sense dubte va ser tot un encert. Un so familiar per aquells habituats a les noves tendències dins el pop-rock més inquiet que es fa avui dia, aquell que sap matisar-se amb elements d’altres estils. Música que no es deixa encasellar tant fàcilment, ja que les cançons funcionen per si soles més enllà de l’embolcall amb que ens les va presentar. Un  personal divertimento musical amb molt de treballar darrere, que ni tan sols ell sap on acabarà. 

Al final del concert, amb l’entrada de l’Èlia Piques en el paper de la noia que s'encarregà de l’investigació, l’Agustí Busom ens convidà a tots a seguir interactuant amb ells, preguntant, esbrinant i investigant  més coses sobre la historia de l’Enriqueta Miralles a través de l’aplicació per a dispositius mòbils que ha creat per poder anar engreixant el projecte. En definitiva un autèntic espectacle multimèdia.


Per a més informació:



dimarts, 26 de novembre del 2013

Noms Propis - Albert Palomar









Text: Jordi Ortega
Foto: Víctor Parreño


El passat dijous 21 de novembre, dins el marc que ens ofereix el cicle Noms Propis, vàrem tenir l’oportunitat de poder assistir al concert del cantautor manresà Albert Palomar al teatre Plataforma I+D - Eòlia de Barcelona.

En aquesta ocasió, despullà les cançons per deixar-nos-les veure únicament arranjades per la guitarra i la veu de l'Albert i el piano de cua del seu acompanyant Lars Serra, que va anar guanyant presència a mesura que avançava el concert compartint el protagonisme d’unes execucions on  piano i guitarra es donaven la mà per fer-nos arribar amb tota la intensitat la natura de les composicions del cantautor. 

El marc escollit, el petit teatre de l’eixample, va aportar una òptima sonoritat per gaudir de tots el matisos de l’obra. Sense desmerèixer la labor de l’equip tècnic (Agustí Busom i Anna Espunya), tal com ens recordà el propi Albert en més d’una ocasió.

L’Albert, un bon comunicador més enllà de les histories que ens expliquen les seves lletres, interpel·là entre tema i tema al públic, ja fos per comentar algun aspecte que se’ns escapava als que no érem de Manresa o simplement, per interessar-se per la nostra confortabilitat. I val a dir que en aquest joc, també es posà l’audiència a la butxaca, tot i no ser, aquesta, gaire sorollosa.
Un altre dels encerts fou la posada en escena, ja que s’adeia amb la senzillesa del format i la volguda intimitat que ressaltava la proximitat entre músics i públic, fent-la anar més enllà de quelcom merament propiciat per l’espai físic.

El concert que durà una hora i vint minuts ens va permetre descobrir que l’Albert Palomar és un dels valors de la música feta a casa nostra. Amb un repertori ric en cançons que canten des de la seva Manresa natal, cap allò més universal, això sí, amb una veu pròpia i que convé tenir en compte alhora de destria el gra de la palla en la nova escena de músics i autors que ens narren històries properes cantades en català.


Per a més informació:
albertpalomar.com
Noms Propis
www.eolia.cat/plataforma





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...