Rock a L'Hospitalet
Text: Paula Pérez
Foto: Víctor Parreño
Samil és una platja de Vigo, ciutat
natal de Siniestro Total. Però la nit del 25 d'abril estaven a més d'1.000 km
d'aquest lloc on la pluja és art, tal com diu la seva cançó Miña Terra Galega. Estaven a
L'Hospitalet de Llobregat, amb motiu de les Festes de Primavera. Per això a la
seva cançó Rock en Samil, de l'àlbum Bailaré sobre tu tumba, caldria
canviar-li una mica el nom. Encara que el missatge es manté: “hoy me voy a
divertir”. Però no estaven sols, sinó que aquest doble concert va acollir també
als murcians M Clan.
El lloc que va rebre a aquests dos
grups claus de la música espanyola de finals del segle passat va ser el recinte
de la Farga. Dos grups, per cert, que lliguen tant Como el aceite y el yang, cançó inclosa en el seu penúltim disc Country & Western, que diu així: “no
nos podemos mezclar, somos Silvestre y Piolín”. Deixo al lector pensar qui és
Piolín, mentre penso que Siniestro Total té tantes cançons que es podria
mantenir una conversa sencera solament citant els seus títols. Però tot això
és un altre tema.
La Farga, dèiem. Potser un lloc
massa gran per les persones que hi havía. Però també és veritat que el plat
fort d'aquest conjunt de concerts no era ni el rock, ni l'actuació de Rosario
de la nit anterior, sinó que adolescents acompanyades de les seves mares i les
seves amigues adolescents van muntar un campament fora del centre comercial fent
cua per veure als cosins petits d'Andy i Lucas. Es diuen Gemeliers (gemelos + beliebers).
Cal reconèixer que el missatge és directe. (La resta de concerts era a les nou
de la nit, però en aquest cas es va fer una excepció i va ser a les set de la tarda perquè els
organitzadors respecten molt l'hora límit d'anar-se al llit de les nenes
assistents a l'espectacle).
No més de deu persones saltaven
vessant cervesa mentre cridaven brams que la seva ment confonia amb les lletres
de la banda gallega. Encara que pocs, ells segueixen fent realitat allò de
punk's not dead. Siniestro Total, després de tocar alguns dels seus grans èxits
com ¿Quienes somos? ¿De dónde venimos?
¿Adónde vamos?, España se droga o
Cuánta puta y yo qué viejo, es van
acomiadar donant pas a M Clan.
Les primeres files es preparaven. Va
arribar el moment que la gran majoria del públic assistent estava esperant. Amb
molt ímpetu va entrar Carlos Tarque i de la mateixa manera va ser rebut. Els
crits i les birres van deixar de tenir cabuda perquè els selfies van començar a
volar. Es nota que el grup està canviant la seva estratègia, ja que van sonar
molt alegres i enèrgics i no de la manera poètica i "pausada" a la qual tenen acostumats als oïdors de Cadena Dial. Amb Llamando
a la Tierra el públic va arribar a un èxtasi col·lectiu. Les parelles
s'abraçaven, els amics se somreien i algú més solitari gravava l'espectacle en
vídeo. Però tots compartien el mateix: aquesta enorme satisfacció de cantar la
lletra que havien escoltat un nombre infinit de vegades, però aquest cop si, a
pocs metres del grup que l'ha creat (o casi).
Per a més informació:
siniestro.com
www.m-clan.tv
www.theproject.es
Per a més informació:
siniestro.com
www.m-clan.tv
www.theproject.es
Tweet
