diumenge, 24 de maig del 2015

Los Planetas

Los Planetas





Pájaro Jack



El primer que un es pregunta en saber que hi ha quatre temes nous de Los Planetas no és tant si són bons o dolents. El que un es pregunta és si tornen els superherois indie -amb l'artwork de la Marvel a càrrec de Al Barrionuevo-, els dels hits que van capitanejar un parell de generacions o si torna la psicodèlia jonda, la de la llegenda i l'òpera, la que plasma la seva aposta sònica sideral a sobre del palimpsest flamenc dels 20 i els 30. 

Hi ha tonades refrescants, idees pugnants i densitat planetària? Com i quant quallen spacerock, indiepop i el magisteri d'un mestre lliure com Morente amb l'experiència acumulada al costat dels granadins el 2015? Tenen J, Florent i companyia més obres i temes claus a la màniga? Com és el nou de Los Planetas? Com és? Pop psicodèlic o flamenc?

És una pregunta amb trampa. Los Planetas, a banda de forjar una carrera disc a disc, també estan creant obra en bloc. Tot afegeix, encofra, commuta, arrebossa. En cada nova operació hi ha un intent que aquí hi hagi alguna cosa nova, però també que estigui tot el que ja porten dient; anava tot de debò. De fet, la resposta a si pop (psicodèlic), rock (radical aquí, com veureu) o flamenc (segons Morente) és les tres coses.

“Dobles Fatigas” és un EP, però alimenta com un àlbum. Quatre nous temes a menys de 20 minuts que, sens dubte, orbiten al voltant de Los Planetas. El Segell del Primavera.

Per a més informació:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...