dijous, 16 d’octubre del 2014

Dorantes, Renaud García-Fonts & Cordes del Món







Connexions que tornen


Text: Marina Tomàs (tomrochmarina.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat, a la Sala Apolo de Barcelona, David Peña 'Dorantes'Renaud García-Fonts i Cordes del Món van obrir la tercera edició del Festival Connexions amb el concert Flamenco a cordes, un solo per a cordes amb grans èxits recuperats i música original i inèdita de Dorantes arranjada per a sextet de corda.

Dorantes és un pianista de tradició flamenca i formació clàssica i jazzística. Pertany a una de les sagues gitanes de la baixa Andalusia que més artistes coneguts ha donat al flamenco, però ha aconseguit fer-se un nom propi amb el piano, un instrument totalment aliè a aquest gènere. Renaud García-Fonts, està considerat un  dels contrabaixistes més singulars de l'escena musical internacional i és un mestre en l'art de la improvització.
Tots dos músics busquen un camí propi per arribar a un destí comú: allà on tot és nou i familiar a la vegada; Dorantes no només toca les tecles del piano, sinó que s'hi posa a dins, com a la panxa d'una bèstia, i frega, esgarrapa o polsa les cordes, transformant-lo en guitarra o en pell de tambor; García-Fonts fa servir l'arc com si fos un llaüt, i afegeix una cinquena corda per ampliar el só del seu instrument. 
Per altra banda, Cordes del Món -amb Ernesto Briceño, Jaime de Blanco, Asier Suberbiola, Paulina Sánchez al violí, Felipe Escalada a la viola i Martín Meléndez al cello- segueix amb la seva mirada oberta i moderna; Es tracta d'una formació tècnicament rigorosa,  sòlida i positiva, sempre disposada a entendre i apropar-se a les altres músiques.

Divendres passat, més de dues-centes cordes van omplir d'una sonoritat espectacular la Sala Apolo de Barcelona, en un concert en què  cants tradicionals del flamenc van servir d'excusa per desenvolupar harmonies diferents. Acompanyats a la bateria per Javi Ruibal es van sentir temes de ¡Sin Muros! (Universal, 2012),  el darrer disc d'aquest gran pianista sevillà, on ja demostra que, a ell, el flamenc no li posa ni barreres ni fronteres. 
No va faltar l'espontània participació d'un amic: el badoneonista Marcelo Mercadante ni la participació especial de José Antonio Martín Yañez,'Salao', interpretant Aliento. 
I en el primer bis de la nit va sonar Orobroy; el sextet de corda, influenciat pel color de la música gitana, recordava la veu de tres nenes cantant en caló, la lletra escrita pel gloriós Pedro Peña, 'El Lebrijano':

Bus junelo a purí golí e men arate sos guillabela duquelando palal gres e berrochí,
prejenelo a Undebé sos bué men orchí callí ta andiar diñelo andoba suetí rujis pre alangarí.

Que traduit al catellà vol dir: 
Cuando escucho la vieja voz de mi sangre que canta y llora recordando pasados siglos de horror, 
siento a Dios que perfuma mi alma y en el mundo voy sembrando rosas en vez de dolor. 

El camí per l'artista és la confiança en l'ofici i el seu medi. Per l'espectador sense complexes, la fe en el seu criteri i afició, i en que l'atenció sostinguda anirà descobrint coses interessants. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...