dimecres, 22 d’octubre de 2014

Joan Colomo & STN!






La màgia de Colomo i STN!


Text: Marina Tomàs (tomrochmarina.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat a La [2] de la sala Apolo, el Festival Connexions facilitava la trobada de STN! amb l'univers imaginari de Joan Colomo
La filosofia del festival d'establir ponts de diàlegs entre músics de diferents gèneres o estils, i el joc que STN! proposa de reinventar-se cada vegada a través de les cançons d'un convidat s'assemblen moltíssim! Tant, que és inevitable pensar que d'una manera o altre, tard o d'hora, aquesta trobada s'havia de produïr. 

STN! és una jove banda de jazz, de formació acadèmica, creada per quatre amics: Adrià Plana (guitarra), Néstor Giménez, (piano), Vic Moliner (baix i contrabaix), Joan Terol (bateria) que es defineixen com quatre 'capsigranys' -títol, també, del seu disc Capsigrany (2013)- que comparteixen un projecte vital.  Si la xarxa de possibles col.laboradors amb el grup és infinita, la forma d'afrontar cadascún dels espectacles és, com a mínim, arriscada i el resultat irrepetible. 
Joan Colomo és un músic autodidacta, vinculat al punk i al rock en el passat, que darrerament s'ha popularitzat en la seva faceta en solitari amb cançons de lírica inèdita, brutal de continguts però de commovedora candidesa formal. En cinc anys de trajectòria ha fet quatre discos; el darrer: La fília i la fòlia (BCore Disc, 2014), considerat una de les sorpresess més interessants i refrescants de la temporada.

Colomo va començar amb un tema nou, "només son quatre acords tocats molt malament"- va taral.lejar content- "Ells sí que són musics de veritat!"- va afegir, referint-se a la banda i al seu passat acadèmic.  Es van sentir reinterpretacions de Pirotécnia Barata, Tus pies Els amigos, moment en que Colomo va dempostrar grans dots de  'showman' cantant estirat sobre el piano de cúa i fent riure a tothom intercalant estrofes del Corazón Partío de l'Alejandro Sanz. 
STN! va 'cantar batalla' al seu convidat i es van batre en un duel musical que Colomo va guanyar amb Fe en el Acné. Després, la banda va repartir partitures per tocar, a lectura vista, un arrenjamnet del tema La fília i la fòbia"Aquesta gent son uns 'marcianos', parlen un idioma ben estrany..."- va tornar a dir amb entrenyable modestia. Però la veritat és que, el vallesà, va demostrar ser un gran equilibrista, musicalment molt intuïtiu.
Per acabar, van tocar una enèrgica versió de Bohemian Rhapsody de Queen.I en el bis, Magic, un dels 'hits' del segon disc en solitari d'aquest nen gran... 

Va ser un concert perfecte per la nit d'un divendres. Fresc i amb espai per la broma i la conversa. Molt maco!

Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
Web Joan Colomo
stn.cat





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...