dissabte, 20 de juliol del 2013

Pròxims


Bremen

MiNE!



The Free Fall Band


Dorian


Manel



El Festival Pròxims va arrencar el passat dijous 18 de juliol al Poble Espanyol la seva tercera edició, fidel al seu esperit original, i amb un augment significatiu de públic respecte l'any anterior.

La combinació d'artistes emergents i d'altres ja consagrats de l'escena independent catalana és la característica principal del festival així com la seva formula de l'èxit. Enguany, destacaven els barcelonins Manel com a reclam principal i caps de cartell, però també d'altres com Dorian, MiNE!, o la sorpresa de la nit, The Free Fall Band

Els Bremen obrien la vetllada inaugural mentre que poc a poc el públic anava arribant i s'omplia la plaça major de gom a gom. El so pop-folk de Les caçons que vindran (Fina Estampa, 2013), va començar a escalfar l'ambient i va deixar clar que el primer àlbum del conjunt format per Toni Terrades, Gracià Pedro, Joan Vilarroya, Guillem Rodríguez i Miguel Ballester, s'està consolidant com un dels millors debuts de l'any.
A continuació els MiNE! van fer pujar el to del concert amb un directe guitarrer i contundent  d'aires psicodèlics, on van lluir els temes del seu excel·lent últim treball La fi del món (Musica Global, 2012). També cal destacar la fantàstica versió del "Time of the season" dels Zombies, que a més d'un va posar-li la "gallina de piel" i que va acabar d'animar el personal. Els MiNE! sòn: Ricky Malo, Albert Rams, Oriol Romaní i Bernat Sànchez.

En aquest punt de la nit, saltaven a l'escenari els debutants The Free Fall Band, amb el seu àlbum Elephants never forget (LAV Records/Buenritmo, 2012) sota el braç, i donaven la campanada amb un directe molt treballat que va agradar molt tan al públic com a la crítica. El seu indie-pop fresc, melódic i molt cuidat,  recorda a bandes mítiques com Placebo, Belle and Sabastian o Postal Service, i té la virtut de combinar instruments tan diversos, com les harmòniques, el saxòfon, l'orgue o l'ukeleles!! Tenint en compte que els membres del grup amb tot just superen els vint anys, aquest nivell de perfeccionisme és impressionant. El conjunt està format pels mataronins: Jan Bosch, Miquel Coll, Xavier Arminyana, Marc Salicru i també per l'omnipresent Miqui Puig com a productor.

I sense perdre el fil dels ritmes pop, només fent un cambi d'accent i passant de l'anlès al castellà, arribava el torn dels Dorian
Aquest conjunt barceloní, pioner a casa nostra de l'electropop i format el 2002 per Marc Gili, Belly Hernandez i Bart Sanz, va centrar la seva espectacular actuació en els temes dels seus últims treballs Ciudad subterranea i La velocidad del vacío, el quart disc de la banda recentment enregistrat a Mèxic. El seu directe va ser potent i energètic, fent el deliri dels seus fans incondicionals i arribant a l'apoteosi quan van sonar hits com "A cualquier otra parte", "Simulacro de emergencia" o "El Temblor".

Finalment, i quan ja no s'hi cabia al recinte, arribava el moment més esperat de la nit. Manel (Guillem Gisbert, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Martí Maimó) amb el seu tercer àlbum Atletes, baixin de l'escenari (Warner Music/Discmedi, 2013) tornaven a Barcelona desprès de l'inici de gira de presentació oficial del disc.
Un concert realment inoblidable que va deixar grans moments d'eufòria col·lectiva amb "Teresa Rampell", "Boomerang", o l'inèdita "Gent Normal" que provablement sigui una de les millors versions mai cantades en català. 
Tot i això també va haver temps per les cançons de sempre "Ai, Dolors" o "Al mar!", cantades i ballades per un públic entregadíssim, segurament sorprès per descobrir la versió més potent i rockera  dels nostres beatles particulars. Això si que és fer un "salt"!

La història segur que es repetetirà a Calonge el pròxim 10 d'agost!

Per a més informació:





La Gent Normal by Manel on Grooveshark
Ai, Dolors by Manel on Grooveshark



divendres, 21 de juny del 2013

Love of Lesbian

La gira LOL 2013 (La noche eterna, los días no vividos), va aterrar ahir, dijous 20 de juny a la capital catalana, en un únic concert a la Sala Apolo.

Si hi ha un grup a casa nostra que desperta passions i fanatismes, aquests són Love of Lesbian. La banda de Santi Balmes i companyia desprèn un magnetisme que arrossega les masses com si res.
El seu públic ja és un habitual, d'aquell que li agrada repetir i repetir, com si les cançons s'anessin a acabar. Potser per aquest motiu no deixen de cantar-les des del primer minut  i de ballar-les fins que ja ho han donat tot. 

Però Love of Lesbian sempre compleixen amb les expectatives generades. El concert d'ahir va ser una autèntica festa per als sentits. Bona música, bon ambient i molta diversió. Molt destacable l'aparició d'Ivan Ferreirio per interpretar "1999" al piano, genial!

La banda: Santi Balmes (veu i guitarra), Julián Sasldarriaga (guitarra i seqüenciador), Jordi Roig (guitarra), Oriol Bonet (bateria), Joan Ramon Planell (baix).

Molt fan!!






















Per a més informació:
blogoflesbian.com
www.musicbus.es
www.sala-apolo.com

La noche eterna by Love of Lesbian on Grooveshark
Allí donde solíamos gritar by Love of Lesbian on Grooveshark
Me amo by Love of Lesbian on Grooveshark
1999 by Love of Lesbian on Grooveshark
Club de fans de John Boy by Love of Lesbian on Grooveshark



dilluns, 17 de juny del 2013

Nit de Soul en majúscules a l'Apolo

Irma Thomas








Nicole Willis


El passat diumenge 16 de juny es va viure a Barcelona una de les nits més esperades pels fanàtics de la música soul. Irma Thomas, la gran diva d'aquest gènere juntament amb Aretha Franklin i Etta James, va actuar per primera vegada a terres catalanes,  i ho va fer acompanyada de Nicole Willis i The Soul Investigators, que presentaven el seu últim treball Tortured Soul.

La Reina del Soul de Nova Orleans, es va voler disculpar amb als assistents per haver tardat 54 anys (que són els que porta de carrera musical) en venir a Barcelona, però va quedar més que perdonada pel respectiu després de regalar un dels concerts més memorables d'aquesta temporada a la sala Apolo.

Va oferir un recital impressionant. Va dedicar temes al públic, algun que fins hi tot va cantar a capella amb l'únic acompanyament dels aplaudiments al ritme de la seva prodigiosa veu. Va fer bromes amb les fans i va remenar la seva tauleta electrònica damunt de l'escenari com si fos la cosa més normal. I tot això als seus 72 anys. Irma Thomas continua sent espectacular.

També cal fer una menció especial als músics de la banda que ho van brodar: Pablo "Funky Perez", guitarra; Maxi Resnicovsky, bateria; David Salvador, baix; David Carrasco i Josué García, vents; Julián Maeso, teclats.

Per tancar el seu show una magnífica versió del "Forever Young" de Bob Dylan. Com deia aquell, no cal dir res més.

Per a més informació:


Hittin' on Nothing by Irma Thomas on Grooveshark
You Can Have My Husband by Irma Thomas on Grooveshark
Time Is on My Side by Irma Thomas on Grooveshark
Feeling Free by Nicole Willis And The Soul Investigators on Grooveshark


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...