dijous, 26 de setembre del 2013

La Mercè - BAM 2013

Standstill


Boreals


SOHN

Peret


Oso Leone



Pau Vallvé


Anímic


Standstill


Acabades les festes de La Mercè, és moment de fer resum i de repassar les actuacions més destacades del BAM 2013.

Standstill, la banda de Barcelona formada per Enric Montefusco (veu i lletres), Riky Lavado, Riky Falnker i Piti Elvira, portaven Cénit a la plaça dels Àngels la nit de diumenge 22. Aquest impactant espectacle, basat en els temes del seu últim disc Dentro de la luz, està inspirat en els rituals eclesiàstics i incorpora efectes làser i panells lluminosos al show. Realment impressionant!
Al mateix escenari i  també la nit del diumenge hi va actuar el prolífic músic i compositor barceloní Pau Vallvé, que va presentar de bosc (2012). Acompanyat per la seva banda, va sorprendre amb una fabulosa versió del "True love will find you in the end" de Daniel Johnston, a demés de dedicar el tema "Vaga general" als docents que es mantenen en vaga a les illes Balears en defensa de la llengua. Chapeau!

Els mallorquins Oso Leone tornaven a Barcelona on ja havien presentat el seu darrer treball Mokragora (Foehn Records, 2013) feia uns mesos. Podeu llegir la crònica del concert a la Sala Apolo aquí. Com sempre genials.

En la mateixa línia electrònica i hipnòtica, van actuar, a la Plaça Joan Coromines, els Boreals, una jove banda de Barcelona que amb el seu primer LP apunt de veure la llum, aterraven al BAM amb l'etiqueta de joves promeses de l'indietrónica catalana. El conjunt està format per Víctor i Xavier Paradis i Miquel Serra. L'actuació no va decepcionar pas! 
Al mateix escenari i tot i els petits problemes tècnics que varen tenir, Anímic presentaven el seu esperat Hannibal (BCore Disc / Les Petites Coses, 2013) amb un directe molt potent i electritzant, i amb la col·laboració sorpresa de Raül Refree. El conjunt de Collbató està format per Louise Sansom (veu i percussió), Ferran Palau, Núria Monés, Juanjo Montañés i Miquel Plana.

Un dels plats forts de l'edició d'enguany va ser el concert de Peret a la Plaça Catalunya la nit de divendres. El pare de la rumba catalana va constatar que segueix en plena forma oferint un recital inoblidable que va fer ballar i cantar a tothom que hi havia a la plaça.

Cal felicitar els organitzadors que cada any pugen el llistó. Degut a l'amplia oferta i els escenaris múltiples, sempre queden actuacions per veure... En aquesta ocasió, El Petit de Cal Eril, The Free Fall Band, Sanjosex & Chicuelo entre d'altres... En fi, l'any que ve més i millor!


Per a més informació:
BAM











dilluns, 12 d’agost del 2013

Trash An'Ready



Pirat's Sound Sistema

Lester Sterling, The Skatalites



The Skatalites

Marcus ReggaeLand


Ras Iqulah

Keye Starh, Black Uhuru
Derrik "Duckie" Simpson, Black Uhuru
Andrew Bees, Black Uhuru


Jacob Hemphill, SOJA

SOJA


El Trash An'Ready, que en l'argot popular jamaicà vol dir quelcom elegant i de moda, va néixer el passat dissabte 10 d'agost a Barcelona com el nou festival reggae de referència a Catalunya.

El cartell estava farcit de grans noms de l'escena reggae actual, amb els americans SOJA al capdavant, i clàssics de tota la vida com The Skatalites o Black Uhuru. Però també hi havia cabuda per als grups autòctons com els Pirat's Sound Sistema o Marcus ReggaeLand, que va exercir de DJ i mestre de ceremònies.

Els de Sants (MC's Soto i Pep, i DJ Sergi) van arrencar la vetllada quan el sol de les set encara picava de valent i tot just el públic acabava d'entrar al Poble Espanyol. Amb el seu sound sistema, que passa pels ritmes reggae, dancehall, rap i drum'n'bass, tot amanit amb lletres catalanes i reivindicatives, Pirat's Sound Sistema va anar escalfant l'ambient. Amb el públic més animat i amb la Plaça Major quasi bé plena, va arribar el primer plat fort del festival.
The Skatalites, la banda ska més llegendària que segueix en actiu i que ha sigut la font d'inspiració de la gran onada de músics reggae dels anys 70 (inclosos Bob Marley o Peter Tosh)  va pujar a l'escenari liderada per Lester Ska Sterling, únic membre fundador l'any 1964 que va venir a Barcelona. 
Amb tot, els músics que l'acompanyaven (Val Douglas, Zem Audu, Trevor Sparrow Thompson, entre d'altres) i que han recollit el testimoni dels mítics Tommy McCook, Don Drummond, Lloyd Knib i companyia, van constatar que The Skatalites segueix en plena forma i que en podrem gaudir per molts anys més. 
Després dels grans temes "Guns of Navarone", "I sould know better", "Freedom sounds" i d'una emotiva dedicatoria a Bob Marley, va arribar el torn de la Iqulah Rastafari Band.

Ras Iqulah (Integrity, Quality, Unity and Love for Africa as Home), fou el convidat sorpresa, obrint el concert dels Black Uhuru, cantant alguns temes propis i fent bandera (en portava una d'Etíop a la mà) del rastafarisme. 

Després dels preàmbuls, Derrick Duckie Simpson, acompanyat per Andrew Bees i Keye Starh, la formació actual dels Black Uhuru (del swahili, "llibertat") tornaven a Barcelona quasi sis any després i posaven l'accent més autènticament jamaicà al festival. La seva música, guardonada amb el primer Grammy de la historia per a una banda de reggae l'any 1984, es manté tal i com era aleshores. Un roots reggae que passa pel dub i amb la contundencia rock de les guitarres elèctriques que va fer ballar al públic en tot moment.

Finalment, els americans SOJA (Soldiers Of Jah Army) l'últim reclam de l'escena actual, es van regalar un gran concert, cal dir també, amb la complicitat d'un públic que tenia moltes ganes i que es sabia totes les lletres de la banda. El seu so elaborat i melòdic ha sabut recollir el millor de les icones del gènere per adquirir una personalitat pròpia i arribar a un públic més ampli. El conjunt està format per Jacob Hemphill (veu i guitarra), Bobby Lee (baix i veu), Ryan Berty (bateria), Kenneth Brownell (percussió),  Patrick O'Shea (teclats), Hellman Escorcia (saxòfon), Rafael Rodriguez (trompeta) i Trevor Young (guitarra).

El Trash An'Ready Reggae Festival tanca la seva primera edició amb una assistència de 3700 persones,  que segons la promotora Dr. Music ha sigut millor del que s'esperaven i que garanteixen la seva continuïtat l'any que ve, i d'altres probablement. Aquesta és la demostració que estem visquen un revival reggae molt oportú en temps de crisis.

Per a més informació:


Here I Am by SOJA on Grooveshark
What Is Life? by Black Uhuru on Grooveshark
Sponji Reggae by Black Uhuru on Grooveshark
Freedom Sounds by The Skatalites on Grooveshark
guns of navarone by The Skatalites on Grooveshark
Lletres de color by Pirat's Sound Sistema on Grooveshark



dissabte, 20 de juliol del 2013

Pròxims


Bremen

MiNE!



The Free Fall Band


Dorian


Manel



El Festival Pròxims va arrencar el passat dijous 18 de juliol al Poble Espanyol la seva tercera edició, fidel al seu esperit original, i amb un augment significatiu de públic respecte l'any anterior.

La combinació d'artistes emergents i d'altres ja consagrats de l'escena independent catalana és la característica principal del festival així com la seva formula de l'èxit. Enguany, destacaven els barcelonins Manel com a reclam principal i caps de cartell, però també d'altres com Dorian, MiNE!, o la sorpresa de la nit, The Free Fall Band. 

Els Bremen obrien la vetllada inaugural mentre que poc a poc el públic anava arribant i s'omplia la plaça major de gom a gom. El so pop-folk de Les caçons que vindran (Fina Estampa, 2013), va començar a escalfar l'ambient i va deixar clar que el primer àlbum del conjunt format per Toni Terrades, Gracià Pedro, Joan Vilarroya, Guillem Rodríguez i Miguel Ballester, s'està consolidant com un dels millors debuts de l'any.
A continuació els MiNE! van fer pujar el to del concert amb un directe guitarrer i contundent  d'aires psicodèlics, on van lluir els temes del seu excel·lent últim treball La fi del món (Musica Global, 2012). També cal destacar la fantàstica versió del "Time of the season" dels Zombies, que a més d'un va posar-li la "gallina de piel" i que va acabar d'animar el personal. Els MiNE! sòn: Ricky Malo, Albert Rams, Oriol Romaní i Bernat Sànchez.

En aquest punt de la nit, saltaven a l'escenari els debutants The Free Fall Band, amb el seu àlbum Elephants never forget (LAV Records/Buenritmo, 2012) sota el braç, i donaven la campanada amb un directe molt treballat que va agradar molt tan al públic com a la crítica. El seu indie-pop fresc, melódic i molt cuidat,  recorda a bandes mítiques com Placebo, Belle and Sabastian o Postal Service, i té la virtut de combinar instruments tan diversos, com les harmòniques, el saxòfon, l'orgue o l'ukeleles!! Tenint en compte que els membres del grup amb tot just superen els vint anys, aquest nivell de perfeccionisme és impressionant. El conjunt està format pels mataronins: Jan Bosch, Miquel Coll, Xavier Arminyana, Marc Salicru i també per l'omnipresent Miqui Puig com a productor.

I sense perdre el fil dels ritmes pop, només fent un cambi d'accent i passant de l'anlès al castellà, arribava el torn dels Dorian. 
Aquest conjunt barceloní, pioner a casa nostra de l'electropop i format el 2002 per Marc Gili, Belly Hernandez i Bart Sanz, va centrar la seva espectacular actuació en els temes dels seus últims treballs Ciudad subterranea i La velocidad del vacío, el quart disc de la banda recentment enregistrat a Mèxic. El seu directe va ser potent i energètic, fent el deliri dels seus fans incondicionals i arribant a l'apoteosi quan van sonar hits com "A cualquier otra parte", "Simulacro de emergencia" o "El Temblor".

Finalment, i quan ja no s'hi cabia al recinte, arribava el moment més esperat de la nit. Manel (Guillem Gisbert, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Martí Maimó) amb el seu tercer àlbum Atletes, baixin de l'escenari (Warner Music/Discmedi, 2013) tornaven a Barcelona desprès de l'inici de gira de presentació oficial del disc.
Un concert realment inoblidable que va deixar grans moments d'eufòria col·lectiva amb "Teresa Rampell", "Boomerang", o l'inèdita "Gent Normal" que provablement sigui una de les millors versions mai cantades en català. 
Tot i això també va haver temps per les cançons de sempre "Ai, Dolors" o "Al mar!", cantades i ballades per un públic entregadíssim, segurament sorprès per descobrir la versió més potent i rockera  dels nostres beatles particulars. Això si que és fer un "salt"!

La història segur que es repetetirà a Calonge el pròxim 10 d'agost!

Per a més informació:





La Gent Normal by Manel on Grooveshark
Ai, Dolors by Manel on Grooveshark



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...