Kiko Veneno & Cordes del món

La connexió més esperada

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Divendres passat, Kiko Veneno & Cordes del món van oferir a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa un concert que suposava tot un repte: el repàs dels trenta anys de la carrera d'aquest músic, acompanyat d'una jove orquestra de corda, -que neix del Centre d'Estudis Musicals María Grever i que rep el suport del Museu Etnològic de Barcelona i el Taller de Músics-, i tot sota l'atrevida mirada de Raül Fernandez Refree, responsable dels arranjaments de la majoria dels temes i de la direcció musical del projecte. 

Si sovint en aquest tipus d'aventures es pot tenir por d'una certa previsibilitat, la veritat és que l'espectacle va ser una experiència nova i excitant que va constatar una altra vegada que la música és una cosa molt viva!

Kiko Veneno va pujar a l'escenari acompanyat de vint-i-sis músics: vuit de la seva banda habitual -La Banda del Retumbe-  i disset de Cordes del món, una formació de deu violins, tres violes, tres violoncels i un contrabaix, dirigida per Ernesto Briceño, que van revestir d'una sonoritat espectacular temes clàssics del seu repertori com Los planetas, Me siento en la cama, Los delincuentes o cançons menys conegudes del seu últim disc Sensación térmica (DRO-Warner, 2013).
Si fer música és una forma d'aportar una certa dimensió de pau al món, aquesta orquestra és una molt bona notícia dins la realitat aspre i erosionada del planeta; es tracta d'una generació de músics amb gran preparació tècnica, disposada a deixar-se influenciar per músiques d'altres estils i cultures, i per compartir-les dalt de l'escenari. També es va poder  escoltar un tema nou -La felicidad- i ja en les bisos es va viure en directe de quina manera cal tractar el tema de la improvització: amb responsabilitat i sense complexes.

I el  Kiko i la seva banda vestits amb granotes de treball i bruts de pintura de colors potser per recorda-nos que jugar amb les paraules, narrar històries i musicar-les també és un ofici i que tots tenim els peus en el fang… Molt bonic!

Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
www.kikoveneno.es
www.cordesdelmon.com
tallerdemusics.com
www.kursaal.cat

Tweet

Kurt Rosenwinkel - Star of Jupiter

El 45 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz porta a Barcelona a Kurt Rosenwinkel

El passat dimecres 6 de novembre va actuar a la sala Luz de Gas Kurt Rosenwinkel New Quartet. El que molts consideren el guitarrista de jazz més influent dels darrers 25 anys, tornava a Barcelona per presentar el seu nou disc (i ja en van dotze) Star of Jupiter (Wommusic, 2012).

Conegut per la seva impressionant capacitat d'improvització amb les sis cordes, Rosenwinkel va oferir un recital de jazz instrumental del tot inoblidable. Molt ben acompanyat per Aaron Parks (piano), Orlando Le Fleming (contrabaix) i Jochen Rueckert (bateria), van repassar les cançons del disc i alguna més de l'extens repertori del músic de Philadelphia.

El públic entregat que omplia el local, anava sintonitzant amb totes i cada una de les peces que interpretava el nou quartet. Animant als repetits solos i els constants diàlegs que s'establien entre els músics a dalt de l'escenari. Una sinergia que es feia notar i que deixava el llistó molt alt per a properes actuacions.

Per a més informació:
www.theproject.es
www.kurtrosenwinkel.com

Tweet

Tindersticks - Across Six Leap Years

Els tindersticks en directe al BARTS

El passat dijous 31 d'octubre van actuar els tindersticks a Barcelona dins de la programació del 45 Voll Damm Festival Internacional de Jazz. Presentaven Across Six Leap Years (City Slang/Lucky Dog, 2013), la gira i disc homònim que commemora els més de 20 anys de carrera musical la banda.

Aquest conjunt format a Nottingham l'any 1991, és considerat un dels màxims exponents de l'elegància i de la sensualitat pop durant les últimes dècades. La seva música nostàlgica, obscura i atmosfèrica ha evolucionat amb el pas dels anys i actualment es veu més influenciada pel jazz i el soul que en els seus orígens. Han participat en nombroses bandes sonores al llarg de la seva trajectòria, algunes de les quals han sigut guardonades i molt considerades per la crítica especialitzada com "Nenette et Boni" (1996) o "White Material" (2009).

Com en la resta de concerts de la gira europea -Amsterdam, Brussel·les, Londres, Copenhaguen, Berlín, Dublín i Paris- a Barcelona van dividir el directe en dues parts. En la primera, Stuart Ashton Staples cantava pràcticament a capella o únicament acompanyat pels teclats de David Leonard Boulter temes com Tricklin' o Marseilles Sunshine. En la segona, sortien acompanyats de la resta de la banda: Neil Timothy Fraser (membre fundador juntament amb Staples i Boulter), Dickon James Hinchlife, Mark Andrew Colwill, Alasdair Robert de Villeneuve. Un recital on lluïen les cançons de sempre: Dying Slowly, Can we start again, Medicine o Travelling Light. 

Música elegant i amb molta classe per una nit de Halloween (Castanyada per als autòctons) diferent.

Per a més informació:
www.theproject.es
www.tindersticks.co.uk

Tweet