dimecres, 13 de novembre de 2013

Kiko Veneno & Cordes del món

La connexió més esperada


Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat, Kiko Veneno & Cordes del món van oferir a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa un concert que suposava tot un repte: el repàs dels trenta anys de la carrera d'aquest músic, acompanyat d'una jove orquestra de corda, -que neix del Centre d'Estudis Musicals María Grever i que rep el suport del Museu Etnològic de Barcelona i el Taller de Músics-, i tot sota l'atrevida mirada de Raül Fernandez Refree, responsable dels arranjaments de la majoria dels temes i de la direcció musical del projecte. 

Si sovint en aquest tipus d'aventures es pot tenir por d'una certa previsibilitat, la veritat és que l'espectacle va ser una experiència nova i excitant que va constatar una altra vegada que la música és una cosa molt viva!
Kiko Veneno va pujar a l'escenari acompanyat de vint-i-sis músics: vuit de la seva banda habitual -La Banda del Retumbe-  i disset de Cordes del món, una formació de deu violins, tres violes, tres violoncels i un contrabaix, dirigida per Ernesto Briceño, que van revestir d'una sonoritat espectacular temes clàssics del seu repertori com Los planetas, Me siento en la cama, Los delincuentes o cançons menys conegudes del seu últim disc Sensación térmica (DRO-Warner, 2013).
Si fer música és una forma d'aportar una certa dimensió de pau al món, aquesta orquestra és una molt bona notícia dins la realitat aspre i erosionada del planeta; es tracta d'una generació de músics amb gran preparació tècnica, disposada a deixar-se influenciar per músiques d'altres estils i cultures, i per compartir-les dalt de l'escenari. També es va poder  escoltar un tema nou -La felicidad- i ja en les bisos es va viure en directe de quina manera cal tractar el tema de la improvització: amb responsabilitat i sense complexes.

I el  Kiko i la seva banda vestits amb granotes de treball i bruts de pintura de colors potser per recorda-nos que jugar amb les paraules, narrar històries i musicar-les també és un ofici i que tots tenim els peus en el fang… Molt bonic!

Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
www.kikoveneno.es
www.cordesdelmon.com
tallerdemusics.com
www.kursaal.cat


Me siento en la cama by Kiko Veneno on Grooveshark
Veneno by Kiko Veneno on Grooveshark
La rama de Barcelona by Kiko Veneno on Grooveshark



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...