divendres, 31 d’octubre del 2014

Dorian + Babasónicos

Dorian




Babasónicos




Dorian és un dels grups de pop electrònic més importants d'Espanya durant els últims anys, que arrosseguen una legió de fans, i que a més han aconseguit arribar a Llatinoamèrica amb un èxit rotund. 
Després de quatre discos (l'últim d'ells, La Velocidad de la Luz, publicat el 2013), tenen en el seu haver autèntic himnes com "Te echamos de menos", "A cualquier otra part" o "La Tormenta de Arena", i han aconseguit guanyar-se el respecte del públic i la premsa especialitzada, a més d'haver tocat en festivals com el SXSW, el Primavera Sound, el Sónar, el Vive Latino o el Paredes de Coura. Els seus directes són autèntiques festes en què mostren la seva vessant més electrònica i potent.
A finals d'octubre, Dorian s'embarquen en una gira per sales de mitjà aforament amb uns acompanyants d'autèntic luxe: Babasónicos, probablement una de les bandes més famoses del rock argentí. Els argentins també arriben amb un disc, Romantisísmico, aclamat tant a nivell de crítica i de vendes, que ofereix desenfrenats riffs de guitarra, cors contundents, i lletres punyents i sarcàstiques, que van des de la balada més embafadora a la proposta més heavy. Un disc que, de nou, esquiva les fórmules segures apostant per la innovació i la personalitat que ha caracteritzat a la banda des dels seus inicis en la dècada dels 90, i que l'ha portat fins a l'Olimp en què actualment estan, amb concerts multitudinaris en ciutats com Mèxic DF, Nova York, Chicago, o per descomptat Buenos Aires. Live Circuit

Per a més informació:


dimecres, 22 d’octubre del 2014

Joan Colomo & STN!






La màgia de Colomo i STN!


Text: Marina Tomàs (tomrochmarina.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat a La [2] de la sala Apolo, el Festival Connexions facilitava la trobada de STN! amb l'univers imaginari de Joan Colomo
La filosofia del festival d'establir ponts de diàlegs entre músics de diferents gèneres o estils, i el joc que STN! proposa de reinventar-se cada vegada a través de les cançons d'un convidat s'assemblen moltíssim! Tant, que és inevitable pensar que d'una manera o altre, tard o d'hora, aquesta trobada s'havia de produïr. 

STN! és una jove banda de jazz, de formació acadèmica, creada per quatre amics: Adrià Plana (guitarra), Néstor Giménez, (piano), Vic Moliner (baix i contrabaix), Joan Terol (bateria) que es defineixen com quatre 'capsigranys' -títol, també, del seu disc Capsigrany (2013)- que comparteixen un projecte vital.  Si la xarxa de possibles col.laboradors amb el grup és infinita, la forma d'afrontar cadascún dels espectacles és, com a mínim, arriscada i el resultat irrepetible. 
Joan Colomo és un músic autodidacta, vinculat al punk i al rock en el passat, que darrerament s'ha popularitzat en la seva faceta en solitari amb cançons de lírica inèdita, brutal de continguts però de commovedora candidesa formal. En cinc anys de trajectòria ha fet quatre discos; el darrer: La fília i la fòlia (BCore Disc, 2014), considerat una de les sorpresess més interessants i refrescants de la temporada.

Colomo va començar amb un tema nou, "només son quatre acords tocats molt malament"- va taral.lejar content- "Ells sí que són musics de veritat!"- va afegir, referint-se a la banda i al seu passat acadèmic.  Es van sentir reinterpretacions de Pirotécnia Barata, Tus pies Els amigos, moment en que Colomo va dempostrar grans dots de  'showman' cantant estirat sobre el piano de cúa i fent riure a tothom intercalant estrofes del Corazón Partío de l'Alejandro Sanz. 
STN! va 'cantar batalla' al seu convidat i es van batre en un duel musical que Colomo va guanyar amb Fe en el Acné. Després, la banda va repartir partitures per tocar, a lectura vista, un arrenjamnet del tema La fília i la fòbia"Aquesta gent son uns 'marcianos', parlen un idioma ben estrany..."- va tornar a dir amb entrenyable modestia. Però la veritat és que, el vallesà, va demostrar ser un gran equilibrista, musicalment molt intuïtiu.
Per acabar, van tocar una enèrgica versió de Bohemian Rhapsody de Queen.I en el bis, Magic, un dels 'hits' del segon disc en solitari d'aquest nen gran... 

Va ser un concert perfecte per la nit d'un divendres. Fresc i amb espai per la broma i la conversa. Molt maco!

Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
Web Joan Colomo
stn.cat





dijous, 16 d’octubre del 2014

Dorantes, Renaud García-Fonts & Cordes del Món







Connexions que tornen


Text: Marina Tomàs (tomrochmarina.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño


Divendres passat, a la Sala Apolo de Barcelona, David Peña 'Dorantes'Renaud García-Fonts i Cordes del Món van obrir la tercera edició del Festival Connexions amb el concert Flamenco a cordes, un solo per a cordes amb grans èxits recuperats i música original i inèdita de Dorantes arranjada per a sextet de corda.

Dorantes és un pianista de tradició flamenca i formació clàssica i jazzística. Pertany a una de les sagues gitanes de la baixa Andalusia que més artistes coneguts ha donat al flamenco, però ha aconseguit fer-se un nom propi amb el piano, un instrument totalment aliè a aquest gènere. Renaud García-Fonts, està considerat un  dels contrabaixistes més singulars de l'escena musical internacional i és un mestre en l'art de la improvització.
Tots dos músics busquen un camí propi per arribar a un destí comú: allà on tot és nou i familiar a la vegada; Dorantes no només toca les tecles del piano, sinó que s'hi posa a dins, com a la panxa d'una bèstia, i frega, esgarrapa o polsa les cordes, transformant-lo en guitarra o en pell de tambor; García-Fonts fa servir l'arc com si fos un llaüt, i afegeix una cinquena corda per ampliar el só del seu instrument. 
Per altra banda, Cordes del Món -amb Ernesto Briceño, Jaime de Blanco, Asier Suberbiola, Paulina Sánchez al violí, Felipe Escalada a la viola i Martín Meléndez al cello- segueix amb la seva mirada oberta i moderna; Es tracta d'una formació tècnicament rigorosa,  sòlida i positiva, sempre disposada a entendre i apropar-se a les altres músiques.

Divendres passat, més de dues-centes cordes van omplir d'una sonoritat espectacular la Sala Apolo de Barcelona, en un concert en què  cants tradicionals del flamenc van servir d'excusa per desenvolupar harmonies diferents. Acompanyats a la bateria per Javi Ruibal es van sentir temes de ¡Sin Muros! (Universal, 2012),  el darrer disc d'aquest gran pianista sevillà, on ja demostra que, a ell, el flamenc no li posa ni barreres ni fronteres. 
No va faltar l'espontània participació d'un amic: el badoneonista Marcelo Mercadante ni la participació especial de José Antonio Martín Yañez,'Salao', interpretant Aliento. 
I en el primer bis de la nit va sonar Orobroy; el sextet de corda, influenciat pel color de la música gitana, recordava la veu de tres nenes cantant en caló, la lletra escrita pel gloriós Pedro Peña, 'El Lebrijano':

Bus junelo a purí golí e men arate sos guillabela duquelando palal gres e berrochí,
prejenelo a Undebé sos bué men orchí callí ta andiar diñelo andoba suetí rujis pre alangarí.

Que traduit al catellà vol dir: 
Cuando escucho la vieja voz de mi sangre que canta y llora recordando pasados siglos de horror, 
siento a Dios que perfuma mi alma y en el mundo voy sembrando rosas en vez de dolor. 

El camí per l'artista és la confiança en l'ofici i el seu medi. Per l'espectador sense complexes, la fe en el seu criteri i afició, i en que l'atenció sostinguda anirà descobrint coses interessants. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...