Kiko & Refree

Sensación Térmica

Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño

Ja fa temps que Kiko Veneno i Raül Fernández, Refree, transiten per camins musicals molt diversos, sovint curvilinis; el Kiko cantant per les voreres dels carrers d'aquella 'movida' i passant per la metamorfosis d'un flamenc viatger obert a la electricitat. I el Raül caminant pel punk i el hardcore melòdic, abans d'endinsar-se per terrenys més electrònics, però sense abandonar mai les guitarres contundents. Refree avança, reflexiu, i omple la seva motxilla de jazz, pop, folk, balada indie o cançó mediterrània...  Paral·lelament a la seva trajectòria com a compositor, Refree es consolida, a més a més, com a indiscutible prestigiós arranjador i productor d'artistes com Roger Mas, Josh Rouse, Las Migas, Nacho Umbert, Mala Rofríguez o Sílvia Pérez Cruz. 

Ara, fa poc més d'un any, els camins de Kiko Veneno i Refree es creuaven per crear Sensación Térmica (2013), un disc molt elogiat on Kiko torna als anys setanta en la seva versió més autèntica i atrevida, la producció del qual firmava Refree.

Dimecres passat a La [2] de l'Apolo i dins del cicle Curtcircuit, van fer un repàs de tots els temes del disc en què van treballar junts. Cançons clàssiques del repertori de Veneno, com Estava Lloviendo o Casa Cuartel, "aquesta és la cançó de Kiko que més m'agrada"- va confessar Refree, (del disc Está muy bien esto del cariño),  però feliçment interpretades des d'un territori comú entre el rock i l'experimentació.

També van tocar dos grans èxits del Veneno dels anys setanta: Los delinciuentes i Joselito -entranyable Kiko, sempre al costat dels perdedors!-, i una irreistible adaptació de La Leyenda del Tiempo de Camarón... Impossible oblidar-lo!

A l'escenari, els acompanyaven la potent banda  que completa el grup de Refree: Nico Roig (guitarra), Xavi Lloses (teclats), Miquel Sospedra (baix), i Oriol Roca (bateria) que va treure foc en les adaptacions de tres peces del repertori del nou disc de Refree -Nova Creu Alta (2013)- La festa, Kikirikí (amb Kiko cantant una estrofa en català) i Els nostres pares. 

La sorpresa final va ser Pau Riba que es va unir al grup per cantar Helena, desenganya't, del seu Dioptria.

En fi... En la singularitat està la bellesa. I el premi, en el camí.

Per a més informació:
www.kikoveneno.net
www.refreeweb.com
www.curtcircuit.com

Tweet