Rumba y Cosas
Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño
Potser el concert de divendres passat a La [2] de l'Apolo sigui l'inici d'un nou viatge per aquella sultana de mercadillo que va recórrer els cinc continents repartint alegría i temperament amb Ojos de Brujo. El cas és que la Marinah d'ara i el sò més mestís de la Marina d'abans es van tornar a deixar sentir, en un intent de donar nova vida a la rumba d'anada i tornada. I no estava sola: l'acompanyava la virtuosa guitarra de Juan Gómez 'Chicuelo', com sempre disposat a rodejar-se de gent capaç de d'oferir-li una altra versió del flamenc.
Tot i que de petit sommiava en ser cantaor, Chicuelo s'ha convertit en un dels guitarristes més sol.licitats per grans veus del flamenc com els catalans Miguel Poveda i Duquende amb qui col.labora habitualment. Divendres passat no era la primera vegada que Chicuelo actuava en el Connexions, al 2012 va tocar acompanyant a Sanjosex. També composa temes propis, ha editat dos àlbums, Cómplices (2000) i Diapasión (2007), i crea els seus espectacles que ha presentat arreu del món. Dirigeix musicalment la companyía de dansa japonesa de Shoji Kojima o la Korea Flamenco Company, per posar dos dels exemples més exòtics d'una llarga llista de col.laboracions.
A l'escenari, Marinah i Chicuelo van estar recolzats per Carlos Sarduy al teclats, trompeta i congues, Israel Suarez, 'El Piraña' -gran col.laborador de Paco de Lucía- a la percusió, i Javi Martín , ex Ojos de Brujo també, al baix. Ben asseguts a la cadira i amb la guitarra flamenca sempre com a nexe van transitar per camins musicals molt diversos, amb tocs afrocubans. Van interpretar peces com l'havanera Mi madre fue una mulata, "un fandango pasado por el cante de Triana" -va dir la cantant-, o una buleria de Chicuelo "muy bonita" -va afegir- abans de baixar de l'escenari i barrejar-se entre el públic per aplaudir-lo també. Yambú o l'adaptació d'Arbolé, de Federico García Lorca, van demostrar la gran versatilitat musical d'aquesta dona, creativa i vital, que va acabar aixecant-se de la cadira per cantar Ríe Llorona per tornar a transmetre essència i caràcter.
Com va dir ella entre cançó i cançó "hay que aprender a estar cómodo en el sofá de otro!"... No es pot expressar de manera més clara i maca de què va el seu llarg viatge.
Per a més informació:
www.marinah.es
chicuelo.com
tallerdemusics.com
www.festivalconnexions.com
Per a més informació:
www.marinah.es
chicuelo.com
tallerdemusics.com
www.festivalconnexions.com
Tweet
