 |
| El Columpio Asesino |
 |
| Nudozurdo |
El Columpio Asesino. La inspiració per al seu últim treball, “Ballenas muertas en San
Sebastián”, ve de la decadència de l’època actual, d’uns valors i fins
i tot de la mateixa casa on es va gravar el disc. El so, del underground
neoyorkí de finals dels 70 (Suicide, ESG), de grups kraut (Beak),
industrials (Einstürzende Neubaten), tecno pop (Soft Cell) i els
clàssics atemporals que sempre han acompanyat al grup. A
diferència dels anteriors discos, el productor Dani Ulezia aconsegueix
un so més cru i tibant, aconseguint atrapar el so del directe.
Nudozurdo. Les cançons respiren, les guitarres de Leo Mateos són detallistes i no gruixudes,
els baixos de Meta són melòdics i precisos, les bateries – de Ricky Lavado, de
Standstill, nova incorporació al grup – són maquinals en la seva moderació, i els
sintetitzadors són part de la clau del disc. Estem parlant de “Rojo es peligro”,-
que veurà la llum el proper 7 d’abril- el quart disc de la banda madrilenya que
en el seu dia enlluernessin als qui encara no els coneixien amb el seu excel·lent
“Sintética”, i continua sent tan perturbador com el primer.
Trajano!. Hi ha referents que ens serveixen per a situar a Trajano! en el mapa
musical: els tints foscos que han caracteritzat a la seva música des
que van començar a donar els seus primers passos cap al 2011 i
un caràcter moderadament experimental -que mai perd de vista el
format cançó- encaixen com un guant en aquest calaix de sastre que
és l’etiqueta postpunk. “Antropologia”, el seu àlbum debut, confirma
les expectatives passades i situa avui a Trajano! com una de les
formacions d’art-rock més personals del nostre país. Salamandra
Per a més informació:
www.letsfestival.cat
elcolumpioasesino.com
trajano.bandcamp.com
www.everlastingrecords.com/nudozurdo/
 |
| Trajano! |
Tweet
