Lori Meyers + Wiggum

Wiggum

Lori Meyers

El Festival Mil·leni, recentment guardonat amb el premi Arc al millor festival o cicle de concerts de l'any 2013, va portar el grup Lori Meyers el passat divendres 27 de desembre a la sala Razzmatazz.

Amb més de 15 anys de trajectòria musical a les esquenes, la formació granadina, liderada pel seu vocalista i guitarra Antonio "Noni" López, presentava el seu cinquè disc d'estudi Impronta (Universal Music, 2013) a Barcelona. Un disc que ha sabut mantenir l'estil pop-rock característic i singular d'aquest conjunt, que amb d'altres bandes, com els també granadins Los Planetas, han marcat la última dècada de la música independent d'àmbit nacional.

Tot uns veterans que, amb alguns canvis en la formació al llarg d'aquests anys, han sabut mantenir sempre un esperit jove i vital. Al concert no hi van faltar els seus grans hits com Luces de neón, Alta fidelidad, Mi realidad o Intromisión la cançó amb la que obrien el seu espectacle, a demés dels temes del darrer treball.

També cal destacar la gran actuació de Wiggum com artista convidat. La banda de Barcelona, formada el 2009 per Halldór, Dani, Marc i Júlio, va oferir un gran directe amb el bo i millor dels seus dos treballs La guerra mundial i Sintón Nisón ama a Nifú Nifá.

Per a més informació:
www.festival-millenni.com
www.lorimeyers.net
www.somoswiggum.com
www.salarazzmatazz.com



Tweet

Searching for Enriqueta Miralles

Agustí Busom, canta a Enriqueta Miralles

Text: Jordi Ortega

Foto: Víctor Parreño

Durant la nit plujosa del passat 19 de desembre, varem poder presenciar la tornada de l’Agustí Busom, que desprès d’aparcar l'aventura musical d’Abús, ens oferia una original proposta: L'aproximació a la vida d'Enriqueta Miralles, una obscura i desconeguda compositora gironina nascuda a mitjans segle XX i relegada a l’oblit. El lloc escollit va ser el teatre Plataforma I+D de Barcelona.

No es tractava d’un concert a l’ús, si no d’un espectacle basat en la música com element central però que també estava enriquit amb un maridatge d'altres disciplines com literatura o cinema. La primera, representada per una enllaunada veu en off que, com a fil conductor de la historia d'Enriqueta, ens anava relatant un cas detectivesc entre cançó i cançó; la segona, en forma d'imatges d'arxiu, que anaven des de gravacions d’època fins a escenes de velles pel·lícules de dibuixos animats.

L’Agustí va saber vestir amb encert el conjunt. El concepte articulava el fil argumental de l’espectacle i dotava de coherència als fragments visuals i a una música  que segons requerís el guió, ens movia de l’alegria vitalista a la melancolia, les tristes amargors i les desgracies que ens desgranava la vida d'aquest personatge misteriós.

La proposta musical de l’Agustí Busom era arriscada, sobretot per una peculiar instrumentació (no es habitual veure una formació de trio on els vents tinguin tan protagonisme) però que sense dubte va ser tot un encert. Un so familiar per aquells habituats a les noves tendències dins el pop-rock més inquiet que es fa avui dia, aquell que sap matisar-se amb elements d’altres estils. Música que no es deixa encasellar tant fàcilment, ja que les cançons funcionen per si soles més enllà de l’embolcall amb que ens les va presentar. Un  personal divertimento musical amb molt de treballar darrere, que ni tan sols ell sap on acabarà. 

Al final del concert, amb l’entrada de l’Èlia Piques en el paper de la noia que s'encarregà de l’investigació, l’Agustí Busom ens convidà a tots a seguir interactuant amb ells, preguntant, esbrinant i investigant  més coses sobre la historia de l’Enriqueta Miralles a través de l’aplicació per a dispositius mòbils que ha creat per poder anar engreixant el projecte. En definitiva un autèntic espectacle multimèdia.

Per a més informació:

http://my.yapp.us/ENRIQUETA

Tweet