Adrià Puntí, el dia clau.

Cada vegada hi ha més consens a l'hora de qualificar Adrià Puntí d´artista genial. El músic de Salt, que va regalar un dels capítols més valuosos de la història del pop català al capdavant d´Umpah-Pah, s'ha mostrat també sempre inspiradíssim quan ha gravat en solitari, amb treballs tan memorables com Pepalallarga i... (1997), L´hora del pati (1999) i Maria (2002). Ara, després d´un llarguíssim silenci discogràfic, ha trepitjat de nou l´estudi de gravació i n'ha sortit amb el magnífic La clau de girar el taller (2015), una col·lecció de cançons complementades pel llibre disc Enclusa i un cop de mall (2015), dos treballs que ens retornen el millor Puntí, un artista amb un univers musical i literari únic i inimitable, capaç de fer saltar espurnes amb les seves interpretacions en directe. The Project

Per a més informació:
www.adriapunti.com
www.theproject.es

Karen Souza

Després del seu començament com a cantant en temes de música house, Karen Souza va participar en la exitosa saga de compilats Jazz n´80´s i els seus successors.  

Ara, Souza presenta Essentials, un resum de tota la seva trajectòria com a cantant de jazz, on la seva veu única i seductora marca la diferència.  D´aquesta manera, assistim a recreacions màgiques de clàssics com Every Breath You Take (The Police), Do You Really Want To Hurt Me (Culture Club), Creep (Radiohead) o Tainted Love (Soft Cell), que s´han convertit en favorits instantanis del públic.

Essentials és un disc diferent, on el jazz adquireix la seva format més elegant. Sense cap dubte, el temps de Karen Souza ha arribat i serà en aquests propers anys quan el seu dolç registre deixi la seva marca més present.

Micah P. Hinson

Ja fa 10 anys que Micah P. Hinson va irrompre en el panorama musical com un d’aquells fenòmens tan rars que, en qüestió de segons, posen d’acord públic i crítica. D’on havia sortit? La seva turmentada vida personal -amb addiccions vàries i visita a la presó inclosa- afegia morbo a una veu que semblava més d’un vell bluesman del Mississippí que d’aquell jove de 23 anys que, de mica en mica, s’ha acabat convertint en una mena de Johnny Cash de la generació indie. Celebrem, doncs, com es mereixen, els 10 anys del seu debut, Micah P. Hinson & the Gospel of Progress (2005), el disc que el va treure de la misèria i va donar a conèixer al món la seva veu punyent, polsegosa i clavada en les arrels de la música nord-americana. 

Per a més informació:
micahphinson.com

Pegasus, Joan Miquel Oliver

Compositor, lletrista i guitarrista d’Antònia Font, el també escriptor Joan Miquel Oliver publica el seu nou àlbum, tercer de la seva carrera en solitari i primer desprès de la dissolució de la llegendària banda mallorquina. Editat i distribuït per Sony Music, Pegasus és el resultat d’un procés de producció veritablement herculi: acabada la seva segona novel·la, l’encara recent Setembre, octubre, novembre (L’altra, 2014), l’incansable creador illenc va gravar al seu estudi i en la més estricta intimitat tots i cadascú dels instruments, tot recavant l’ajut d’en Quimi Portet per enregistrar las veus i realitzar les mescles.

Mesos de feina en paral·lel a la gira del Col.lectiu Eternity, el projecte que comparteix amb Sisa i el ja esmentat Portet, que cristal·litzen en el millor disc de la seva carrera, un pas de gegant respecte a Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009), i minut zero del futur d’un artista que no deixa de créixer en el terreny interpretatiu. Fina Estampa

Per a més informació:
www.finaestampa.es
www.theproject.es

Diego el Cigala

Diego Ramón Jiménez Salazar, més conegut com Diego El Cigala, és indiscutiblement un dels màxims exponents del cante flamenc actual. 

Després d´enlluernar al món sencer al costat del gran Bebo Valdés amb l´inoblidable i multipremiat Lágrimas Negras (2003), coquetejar amb els ritmes portenys a Cigala & Tango (2010) i acostar-se a la rica tradició llatinoamericana amb Romance de la luna Tucumana (2013), El Cigala torna a les arrels del gènere amb un exquisit exercici d´estil on toca amb gran talent els pals més purs. El cantaor presentarà el seu pròxim treball discogràfic, un àlbum enregistrat en directe al Palau de la Música Catalana, al mateix temple modernista on va ser concebut.

Acompanyant a Diego el Cigala: Diego el Morao, guitarra; Juan Grande, palmes i cors; Ane Jesús Carrasco, palmes i cors; Tarote, palmes i cors; Sabú Suárez, percussió.

Per a més informació:

www.elcigala.com

www.theproject.es

www.palaumusica.cat

Tweet

Crystal Fighters

Crystal Fighters

Is Tropical

Crystal Fighters al Sant Jordi Club dins el 25 Guitar Festival BCN amb la gira de presentació del seu segon disc Cave Rave, produït a L.A. per Justin Meldal-Johnsen (Beck, Air, M-83 i Paramore). Els Is Tropical, teloners de luxe.

Un tsunami, el d'aquests londinencs (amb arrels navarreses alguns dels seus components), que va començar a despuntar fa quatre anys. Eren llavors la típica banda emergent del moment (del trimestre), però van saber progressar de pressa i pujar a l'onada més alta.

Primer, el 2010, amb els singles "Xtatic Truth" i "I Love London", que van provocar un big bang a la blogosfera. Una música sui generis , que al principi va costar definir. Lo-fi tropical electro, electro-folk, folktrònica? 

S'han acabat acceptant les tres opcions i alguna més. Les seves cançons remetien al house eivissenc, es fregaven amb el drum'n'bass i embogien amb la txalaparta , una percussió tradicional basca que incrustaven en la seva pluja de ritmes.

Després d'aquests dos singles van publicar el seu disc debut Star Of Love, i la bola de neu va travessar fronteres. Quan a la primavera de 2013 va sortir el segon LP,  Cave Rave, van doblar i triplicar els seus aforaments anteriors i amb els seus nous temes, més a prop del pop electrònic amb accent festiu i menys tribals, van aconseguir al moment l'estatus d'himnes generacionals ("Wave", "LA Calling", "You & I", etc). 

Us recordem que en aquests vuit concerts que ens esperen a la cantonada Crystal Fighters comptaran amb uns teloners ben especials, Is Tropical, trio anglès d'electro-pop ballable (però amb un punt inquietant, estil Klaxons) que es va formar el 2009 . El seu LP de debut va arribar al juny de 2011, Native To. Després passar-se la major part d'aquest any i el següent girant (Europa, Amèrica - als Estats Units també amb Crystal Fighters - , Japó i l'Extrem Orient), al gener de 2013 van publicar l'EP Flags, amb l'accent electrònic més marcat, i al maig passat va caure el seu segon llarga durada, I'm Leaving, en el qual van afegir més profunditat, varietat al seu so. Houston Party

Crystal Fighters són: Sebastian Pringle (veu i guitarra), Gilbert Vierich (guitarra, sintetitzadors, txalaparta i percussió), Graham Dickson (guitarra i txalaparta), Eleanor Fletcher (veu), Nila Raja (veu), Andrea Marongui (bateria).

La banda britànica tornaran a Catalunya el proper 8 d'agost a l'Espai Port de St. Feliu de Guíxols.

Per a més informació:

www.crystalfighters.com

istropical.com

www.theproject.es
www.houstonpartymusic.com

Tweet

Sanjosex - Festival

Quatre anys després de l’aclamat Al marge d'un camí, Sanjosex retorna finalment amb nou disc, aquesta vegada sota la producció de Quimi Portet. Es diu Festival. I és que les 14 cançons que conformen al disc formen una paleta rica i variada de ritmes musicals i estats d’ànim, un veritable festival pels sentits.

El nou disc de Sanjosex és un trencaclosques musical que condueix l’oient per camins imprevisibles, aprofundint en la diversitat rítmica que el grup sempre ha deixat intuir. Sanjosex recupera la seva faceta més desvergonyida (“Que bé!”, “Festival Tom i Jerry”) però també sap recollir-se en moments introspectius (“The catcher”, “Tastant la solitud”, “El factor X”). Els experiments (“Fem música”) conviuen amb balades marca de la casa (“El joc”) i amb temes de pop trepidant (“M’agraden els colors” o el primer senzill “No hi ha mirades”). Aquest ampli ventall pren cohesió gràcies a l’aposta general per l’electricitat i les guitarres, potser el gran canvi respecte el més acústic i assossegat disc anterior.

Resumint: Festival és un festival, sí. Hi ha de tot i molt. Però sobretot hi trobem un músic que no defalleix en la seva recerca creativa, acompanyat de manera solvent per una banda consolidada i eficaç. La formació actual de Sanjosex la integren Carles Sanjosé (veu i guitarra), Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria), Xarim Aresté (guitarres) i una nova incorporació, Eduard Font (teclat).

Sanjosex es va formar l’any 2000 a la Bisbal d’Empordà però van caldre cinc anys d’actuacions esporàdiques abans d’enregistrar un primer disc d’aromes dylanianes, Viva!, que va sorprendre crítica i públic l’any 2005. Dos anys després apareixia Temps i rellotge, on guanyen pes els sons orgànics, en un viatge que culminaria amb l’aclamat Al marge d'un camí (2010). Aquest disc va permetre la banda actuar al mític Festival del Desert a Mali i va obrir la porta a la col•laboració amb el guitarrista flamenc Chicuelo.  Tota aquesta herència es recull ara, corregida i augmentada, en aquest nou Festival que arriba farcit de bones idees i millors vibracions. Bankrobber

Tweet

Femi Kuti & The Positive Force

El 25 Gutar Festival BCN va oferir el passat dijous 24 d'abril l'actuació de Femi Kuti & The Positive Force a la sala Barts.

Hereu del gran Fela Kuti, Femi Kuti ha mantingut viva la flama de l’afro beat durant les seves gairebé tres dècades de trajectòria musical. El músic nigerià, de 51 anys, acaba de publicar el setè treball discogràfic de la seva carrera, No place for my dream (2013), un disc que, des de la portada –una dona que camina sobre muntanyes de deixalles- ja deixa clar el seu compromís polític amb una Àfrica que segueix patint les conseqüències de l’imperialisme econòmic del món occidental. 

A través dels ritmes imparables del funk africà, del poder dels instruments de vent metall i d’una veu que ja pot reclamar com a pròpia, Kuti aconsegueix lligar l’esperit festiu del seu poble amb la denúncia social. 

Música per ballar sense parar, però amb coneixement de causa. The Project

Per a més informació:

www.facebook.com/femikutiofficial

www.theproject.es

Tweet