Xarim Aresté + Caïm Riba

Esperits lliures

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Xarim Aresté, guitarrista conegut com a líder de Very Pomelo i associat a Sanjoxex, Maika Makovski, Paul Fuster o Sopa de Cabra actuava divendres passat, dins del marc del Curtcircuit, a la sala La Capsa del Prat de Llobregat. Hi presentava La rosada (Bankrobber, 2015), el seu segón treball en solitari, un disc doble on es mou entre la fanfàrria de carrer, la profunditat del soul, les fibres acústiques i el pop. 

El festival convidava també a Caïm Riba (que el passat mes d'octubre celebrava els seus vint anys dalt de l'escenari, aquí) que va tocar alguns temes del seu primer disc després de la seva aventura amb Pastora, A 306 Km (Music Bus, 2014), i una 'primícia sortida del forn' que porta per títol El teu món.

En el directe, Xarim Aresté va ser atrevidament bàsic; acompanyat de baix, teclat i batería, 'sense els vents, falten els bons' -va dir entre somriures-, va recuperar temes de la seva trajectòria. Les lletres senzilles de les seves cançons i la seva desmanegada dicció reforcen amb màgica naturalitat i brutal contundència l'esperit fresc i lliure d'aquest músic de carrera polièdrica, sempre inquiet i molt crític amb sí mateix. 

Van sonar gairebé totes les cançons de La rosada, més melòdiques i detallades, i algunes d'inèdites com la La flor, o la ja coneguda i lluminosa Oh Helena, estenada recentment amb el Conjunt del Miracle, molt narrativa, en aquest sentit, molt Dylaniana.

Per a més informació:

www.bankrobber.net/ca/xarimareste

caimriba.com

www.curtcircuit.com

Nakany Kanté + Calima

Nakany Kanté

Calima

El ritme de l'alegria

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Nakany Kanté és una jove cantant nascuda a la República de Guinea, Guinea-Conakry -un dels epicentres de la música mandinga-, i establerta a Sabadell des de fa sis anys. Divendres passat, dins del marc del Festival Curtcircuit presentava a la [2] de l'Apolo, el seu segón àlbum Naka (Slow Walk Music, 2016), un disc on combina sons tradicionals amb rítmiques actuals i que dóna lloc al què alguns anomenen afro-pop malinké, el dialecte mandinga amb el que ella s'expressa habitualment.  

Va obrir la nit Calima -grup convidat format per músics de diferents orígens i cultures, liderat per Juanlu Leveprost, membre original d'Ojos de Brujo-, que celebrava el desè aniversari de la seva proposta transhumant a base de rumba amb tocs orientals (amb l'ex-Miga Lisa Bause al violí), flamenc, hip hop i bossa nova.

Nakany Kanté va sortir a l'escenari descalça i ballant amb la corista, i amb  clara voluntat comunicativa va anar explicant el significat d'alguns títols i de què va cada cançó: Kitibana, contra l'odi i el rancor; N'torola, sobre la desigualtat entre homes i dones; Yala Fou, on parla de les ànimes sense rumb; Kanakasi, dedicada al seu germà petit que se'n va anar a Conakry dient que no tornaría i, com si conegués el seu destí, pocs dies després va morir... Cançons tristes que li serveixen per "desfogar-se" davant la complexitat del món o  "per vèncer el dolor" d'algunes experiències personals - va dir-.

Però tot això expressat amb una paradoxal alegría i una plasticitat aplastant, tant ballant frenèticament, contagiant somriures i despertant complicitats, com estrenant-se amb la guitarra fent de cantautora a Bidenou, on denuncía  l'abandonament dels nens, molt més íntima i personal.

Ja en els bisos, Tougna  que traduït vol dir La veritat i que explica que abans que mentir és millor callar. No va ser un concert per desconnectar, sinó tot el contrari, al sortir d'allà el que venia de gust era respirar, riure, petonejar i menjar... Les ganes de viure es van imposar!

Per a més informació:

www.nakanykante.com
www.calimacolores.es
www.curtcircuit.com

Xavier Baró

‘Allau d’Estrelles Solitàries’ és el nou i sorprenent treball que Xavier Baró presenta en aquesta gira de concerts doblement inèdits en els que, ademés de desgranar les noves cançons, descobrim els temes més emblemàtics de la seva discografia passats pel filtre d’una sonoritat completament nova, fruit de la col.laboració de Baró amb l’arpa magistral de Josep Maria Ribelles, i els excepcionals Heura Gaya (gralla, veu, pandero) i Víctor Verdú (piano, teclats). 

En els seus primers mesos de vida, ‘Allau d’Estrelles Solitàries’ (La Llàntia, set ’14) ha rebut ja el reconeixement unànime de premsa i públic i acaba de ser guardonat amb els Premis Enderrock 2015 al Millor disc Folk. ‘Allau d’estrelles solitàries’ és una obra i un concert absolutament imprescindibles, tant per la seva bellesa i contundència com per la seva raó de ser: és un disc creat des de la voluntat de denunciar el drama social amb que convivim, aquell que el poder econòmic, emparat pel poder polític, han provocat i que rara vegada es reflexa en la música d’avui. 

En cada cançó d’aquest disc memorable trobem la veu d’un dels silenciosos protagonistes de tants naufragis quotidians, però a la duresa del seu missatge l’acompanyen brillants melodies que aconsegueixen, al final de l’escolta, que al paladar ens resti la dolçor d’aquest concert insòlit i rebel, amb causa.

Per a més informació:
xavierbaroweb.wordpress.com
barnasants.com