diumenge, 20 de març del 2016

'77 + Schizophrenic Spacers











Rock en estat pur


Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño


Encara que la Terra giri al voltant del Sol i que els dies se succeeixin inalterablement, el temps no sempre va endavant. O potser sí, segur que sí! Però també pot passar que, de sobte, un gest ho capgiri tot i, llavors, com per art de màgia, et fagi viatjar al passat. Dissabte, 5 de març del 2016, a la Sala Bikini de Barcelona, el temps va recular fins aturar-se a mitjans dels setanta.

Però el concert de dissabte no anava de nostàlgia, sinó d'autenticitat. Hi actuaven Schizophrenic Spacers i '77, dues bandes de rock de Barcelona que van oferir intensitat, volum i espectacle. 
Els Spacers presentaven el seu darrer treball, Macumba. Live At Last (RockDising Productions, 2015), un doble disc enregistrat en directe a la sala Rocksound del Poble Nou. Amb el carisme i la veu d'un  Lon Spitfire absolutament posseït,  el quartet es va moure per diferents camins: temes propis -com Hipocrite SunThere Goes To Misery o la incendiària Sick Minds-, i  desacomplexades versions:  des del soul de Rufus Thomas amb Walking the dog fins el hard rock d'Alice Cooper amb Under My wheels.

També per '77 aquest concert era molt especial perquè coincidía amb el desè aniverasari de la banda,  també perquè després de dos anys de gira europea presentaven nou àlbum Nothing's Gonna Stop Us Now (Century Media, 2015). Un dels arguments més convincents d'aquesta banda, és el seu directe. Amb els quatre discos publicats fins ara han arribat als fans del rock clàssic però en directe poden posar-se a la butxaca tota mena de públic. Camises obertes, pantalons de campana i melenes al vent... Transmeten força i diversió. Entre les noves peces van brillar les enèrgiques Street DogsCome On & Join Us, i sobretot, It's Allright. Però també temes més coneguts com Stay Away From WaterBig Smoker Pig o dues versions, We Will  Rock You, de Queen i The Hammer dedicada a Lemmy Kilmister que van fer embogir tothom, a l'escenari, samarretes i camises van volar i a la sala, per poc.

Estètica setantera i actitud  cent per cent rockera, entenent  per fí, el rock com a matèria cultural de primera divisió. Sense fragmentacions, sense prejudicis. Rotund.

Per a més infromació:


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...