Femi Kuti & The Positive Force

El 25 Gutar Festival BCN va oferir el passat dijous 24 d'abril l'actuació de Femi Kuti & The Positive Force a la sala Barts.

Hereu del gran Fela Kuti, Femi Kuti ha mantingut viva la flama de l’afro beat durant les seves gairebé tres dècades de trajectòria musical. El músic nigerià, de 51 anys, acaba de publicar el setè treball discogràfic de la seva carrera, No place for my dream (2013), un disc que, des de la portada –una dona que camina sobre muntanyes de deixalles- ja deixa clar el seu compromís polític amb una Àfrica que segueix patint les conseqüències de l’imperialisme econòmic del món occidental. 

A través dels ritmes imparables del funk africà, del poder dels instruments de vent metall i d’una veu que ja pot reclamar com a pròpia, Kuti aconsegueix lligar l’esperit festiu del seu poble amb la denúncia social. 

Música per ballar sense parar, però amb coneixement de causa. The Project

Per a més informació:

www.facebook.com/femikutiofficial

www.theproject.es

Tweet

Let's Festival: Delafé y las Flores Azules, Fuel Fandango, Desert

Delafé y las Flores Azules

Fuel Fandango

Desert

El Let's Festival va tancar la seva darrera edició el passat dissabte 29 de març amb la triple actuació de Desert, Delafé y las Flores Azules i de Fuel Fandango.

El duo de Barcelona Desert, Cristina Checa i Eloi Caballé, s'ha convertit en els últims mesos en una de les promeses del panorama independent català. La seva actuació al Let's Festival no deixa de confirmar que la seva proposta musical pot tenir recorregut i consolidar-se en futurs treballs.

Delafé y las Flores Azules, per la seva banda, van fer un directe on van predominar els temes del seu últim disc De ti sin mí/De mí sin ti (Warner Music, 2013) però on també van sonar els seus millors hits com "La Primavera"o "Espiritu Santo". Com és habitual, l'energia contagiosa de Oscar D'Aniello, Helena Miquel i Dani Acedo, el bon rotllo de les seves lletres i el seu incofundible ritme hip-pop va fer que el públic de la Salamandra ho donés tot a la pista de ball. Que grans són!!

Per últim va arribar l'actuació dels Fuel Fandango. El conjunt cordobès que està revolucionant el flamenc-pop en els darrers temps, presentaven el seu últim treball Trece Lunas (Warner Music, 2013). Aquesta exquisida fusió entre el pols electrònic i ballable, el sentiment flamenc i l'energia rockera, amb temes cantats en anglès i castellà, ara també s'hi suma una actitud pop segurament heretada del seu productor Duncan Mills (Florence and The Machine, Jamie Cullum) digne dels grans conjunts universals del gènere. 

I així va ser! Nita i Ale Acosta van oferir un show per als sentits que va mantenir-se en una mena de clímax sostingut des de el primer tema "Trece Lunas" fins a la seva última cançó "Always Sarching". Es-pec-ta-cu-lars!

Per a més informació:
fuelfandango.com
www.facebook.com/delafeylasfloresazules
www.facebook.com/desertgrup
www.letsfestival.cat

Tweet

Caïm Riba, Inspira i Marcel Cranc

Caïm Riba

La nit Music Bus va portar el passat divendres 4 d'abril a la sala Bikini de Barcelona, tres de les propostes de pop d'autor més interessants del panorama català.

En primer lloc, Caïm Riba (membre fundador del grup Pastora, juntament amb Dolo Beltrán i Pauet Riba) que presentava el seu primer disc en solitari A 306 km. Un treball més introspectiu i personal que sorgeix a partir de melodies instrumentals i paisatgístiques que, amb el temps i la participació de Santi Balmes (Love of Lesbian) i de Jordi Lanuza (Inspira) a les veus, van anar prenent forma fins a completar les 13 cançons del disc. "Omplint de Neu", el seu primer singel, o "Home llop", es postulen com els hits del seu àlbum debut.

Acompanyant a Caïm Riba: Narcís Coromines (teclats i bateria) i Ferruti (baix)

D'altra banda, els barcelonins Inspira, un dels grups més representatius de la nova escena independent catalana, oferien en directe els temes dels seus últims treballs Escapistes (MB, 2010) i Amunt (MB, 2013).

La banda està formada per: Jordi Lanuza (veus i guitarres acústiques), Cristian Diana (guitarres elèctriques) i Fer Acosta (veus, omnichord, guitarra dotze cordes).

I per últim, el mallorquí Marcel Cranc, que també va presentar el seu darrer disc Despertar, el cinquè de la seva carrera i el primer cantat íntegrament en castellà. Acompanyant en Marcel a l'escenari: Jorge García (bateria) i Jaume Compte (guitarres).

Inspira

Marcel Cranc

Per a més informació:
caimriba.com
www.inspirabcn.com
marcelcranc.com
www.theproject.es
www.musicbus.es

Tweet

The Stranglers - 25 Guitar Festival BCN

El ventall de The Stranglers és tan ampli que es pot parlar d'ells dient que van ser els teloners dels primers concerts britànics de Ramones i Patti Smith el 1976, quan ja portaven dos anys de carrera, però també citant que al 2012 van publicar Giants , el dissetè de la seva carrera, buit de nostàlgia i ple de sang bullint. 

Enquadrats entre els precursors del punk del Regne Unit, van ser això i han estat molt més. Paraules del seu baixista, Jean-Jacques Burnel: "Penso en nosaltres com a part d'aquell primer punk perquè vivíem en la mateixa flora i fauna que ell, però m´agradaria creure que The Stranglers no només érem els més punk, sinó també alguna cosa més".

Els seus primers discos (Rattus Norvegicus, No More Heroes, Black And White, la seva collita 1977-78) els van establir com a clàssics de l'època, i també com polèmics i indomables per la seva actitud combativa contra els mitjans. Amb The Raven (1979) van girar cap a terrenys musicals més complexos, com van corroborar després amb el conceptual The Gospel According To Meninblack (1981) i amb Feline (1983), el primer en el que van ficar guitarres acústiques i ritmes electrònics, amb molta influència musical de l'Europa continental. 

Els 90 van suposar la seva travessia del desert, després de la marxa del vocalista Hugh Cornwell, però amb el nou segle renéixer a partir de l´àlbum Norfolk Coast (2004) i la cançó Big Thing Coming els va suposar el seu primer Top 40 en catorze anys. Aquest disc i els dos que han publicat després, Suite XVI(2006) i l´abans esmentat Giants, han confirmat que de la seva graduació, la del punk britànic, és potser l´única banda a mostrar nul interès en mirar el retrovisor. The Project.

Per a més informació:
www.thestranglers.net
www.theproject.cat

Tweet