 |
| Núria Graham |
 |
| Germà Aire |
La Caverna
Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño
La quarta temporada del cicle Curtcircuit va començar dijous passat a la sala Apolo de Barceona amb l'actuació de la cantautora vigatana Núria Graham i Germà Aire com a grup convidat. Aquesta vegada la cantant va fer de cap de cartell en un paradoxal canvi de papers, perquè ella mateixa va ser presentada en l'edició 2013 pel grup La Iaia com a jove promesa. Dijous va estrenar públicament un EP In the cave, 4 cançons que, segons ella, si no s'enregistraven de seguida, es podien perdre perquè en el proper disc tindrà ganes de fer altres coses...
Però la seva història començava, sense voler, una mica abans, amb vídeos seus penjats al You tube, on amb només 15 anys versionava cançons amb l'única intenció de passar-s'ho bé i compartir-ho amb els amics. De seguida va penjar-hi temes propis i, des de llavors, no ha parat.
Es va presentar a la Jazz Cava de Vic on va desconcertar tothom per la seva frescor i maduresa. De la mà de Lizardqueen Music va treure la seva primera maqueta, First Tracks (Halley Records, 2013/2015) i, després de dos anys trepitjant amb èxit mil escenaris va arribar la seva estrena oficial amb Bird Eyes (El Segell del Primavera, 2015). A Graham, dotada de veu i d'un estil propi amb la guitarra, la música la fa sentir molt lliure i li permet deixar camins per anar camps a través, desvinculant-se de qualsevol estil, per explicar coses que potser altres als 16, 17, o 18 anys no s'atreviríen.
I ara, amb el seu flamant LP encara calent, grava la citada In the Cave (El Segell del Primavera, 2015), cantat també en anglès, que presentava dijous a la sala del Paral.lel.
I, si els seus discos son bons, el seu directe encara és millor. Molt ben companyada per la seva banda, amb Jordi Casadesús (La Iaia) al baix i Aleix Bou (Mazzoni) a la bateria, el concert es va assentar sobre Bird Eyes i In the Cave, creant un ambient més fosc o noctàmbul amb la guitarra elèctrica, tractada amb pedals com el delay, i el seus sons enderrarits, com de somni. I la sorpresa de la nit, la deconstruida, embrutada i millorada Toxic, de Britney Spears.
Molt guitarrera!
