dimecres, 18 de novembre del 2015

Ferran Palau + Raydibaum

Ferran Palau








Raydibaum


Una nota a la paret


Text: Marina Tomás
Foto: Víctor Parreño


Continua la proposta del cicle CurtCircuit, en la que dos artistes diferents comparteixen cartell i el llistó segueix alt. Divendres 6 de novembre va ser el torn de Raydibaum i Ferran Palau a la cèntrica sala barcelonina Sidecar, i aviat, concretament el dia 20 repetiran bolo a la sala Dune de Valls, Tarragona.

Ferran Palau, motor creatiu del grup Anímic, va debutar en solitari fa tres anys amb L'aigua del rierol (Amniòtic, 2012) i ara fa uns mesos va tornar a l'actualitat amb un segón disc, Santa Ferida (Halley Records, 2015), nou cançons d'un pop-folk delicat, sofisticat i sobretot molt treballat. 
El moment d'una cançó pot durar anys. La gènesi és bonica però el procés de donar forma, vida i veu de vegades és complex. Tres anys, ni més ni menys, i tres pre-gravacions han estat necessaris per vestir juntament amb Jordi Matas (Seward) aquest segón disc, aparentment modest però decididament preciosista.

No van fer falta masses paraules dalt l'escenari perquè les pròpies cançons van parlar. Amb el Ferran tot és subtil i misteriós, des de la dicotomía entre les llums i les ombres per on es mouen els seus temes fins a la riquesa d'uns arranjaments superbs produïts pel seu cosí i col.laborador habitual, impressionants en el directe. Potser és que el misteri és el batec de la seva música!

Raydibaum, sorgits de l'escena indie de la Barcelona de finals dels 90, són un dels grups de llarg recorregut de la ciutat. El seu cinquè disc Estructures sota terra (Right Here Right Now, 2014) és un disc molt personal, lliure de convencionalismes i coherent amb la trajectòria del grup. 
Són grans i saben molt bé que entre el pop i el rock hi ha d'haver lloc per alguna cosa més. Cinc músics deixant-se la pell a l'escenari i defensant amb honestedat un so innegablement propi. Cançons enèrgiques, intenses i fosques. Sense concessions a la nostàlgia i amb la mirada clavada en un present ben inquietant, com la del lament accelerat d'El cel nu o l'apocalíptica lectura social d'Amunt els mercats...

I en els bisos de la nit la radiant i eterna Aurora transformada en una fràgil pinzellada de folk: guitarra acústica, tempo desaccelarat, veu trencada. Un hit reduït a cendres. Preciós!

Per a més informació:
ferranpalau.com
www.raydibaum.com
www.curtcircuit.com



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...