Ara Malikian, l'inconformista simfònic
Foto: Víctor Parreño Vidiella
Les barques dels pescadors estan ancorades. La lluna també ha recollit els últims turistes de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Arran del port va arribant la nova tripulació. La que navegarà amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la que es deixarà endur pel timó de l’Ara Malikian.
La Costa Brava ha obert el pany de la 52 edició del Porta Ferrada, per rebre al músic libanès. Reconegut internacionalment com un dels violinistes més brillants de la seva generació. És la seva llum i el seu carisma el que deixa meravellat cada públic amb el que coincideix i cada crítica que sedueix.
L’orquestra afina. Entra el director, Rubén Gimeno. Alça la batuta i El somni d’una nit d’estiu introdueix l’obertura. Fèlix Mendelssohn des del romanticisme alemany clica l’ullet a Malikian que després d’aquest preàmbul, on la idiosincràsia de cada instrument ens ha donat la benvinguda, entrarà i serà rebut per un públic expectant.
El concert per a violí i orquestra en mi menor op.64. és el primer reflex del seu virtuosisme. L’expressivitat i el caràcter d’aquell nen prodigi que mentre la guerra libanesa feria els carrers, sota terra, en refugis antiaeris, convertia el violí en la seva joguina, en el seu amagatall. Potser per això està tan unit a ell. De manera que entre els dos formen un nou cos, una sola ànima.
Tot i ser solista no s’aferra al protagonisme, sinó que interactua constantment amb l’orquestra. Gestos de complicitat amb els músics, mirades de reüll amb el director i introduccions plenes d’humor amb el públic. Després d’un descans de quinze minuts, l’obertura Il barbiere di Siviglia marca la segona part, on s’anima a descriure la peculiaritat de Rossini, defentsant-se prou bé en castellà: “Todo el mundo amaba su música y decidió mandar todo por ahí, dejar la música y empezar a cocinar”.
Sota els penya-segats que enquadren mar i muntanya, a la Fantasia sobre Carmen de Pablo Saraste torna a revifar la seva energia. Malikian no només interpreta, sinó que en el fons també reivindica. Perquè amb el seu exemple allunya la mirada elitista que sovint s’atribueix a la música clàssica. Trenca els tòpics simfònics. Fins i tot, cap a l’acabament bromeja amb el protocol del concert: “En el último tema del concierto teníamos que hacer ver que nos íbamos y volver. Hacer un teatro como si nos fuéramos y luego ser caprichosos y tocar alguna propina. Todo esto no lo vamos a hacer. Nos quedamos bien a gustito a aquí y seguimos tocando”.
Reinterpreten el tercer moviment de Mendhelssohn. El seu cos, en comptes de tocar amb la típica rigidesa, es mou contínuament. Tradueix el que sent en batzegades d’emoció. El sentiment s’expandeix. Camina per l’escenari entre els seus compatriotes, i després baixa tocant, tot sol, entre el públic. Aquells que des dels seus seients també l’han ajudat a remar. És així com passeja pel Porta Ferrada com si ja fos casa seva.
Amb l’arquet ha encès les cordes. Transformant la música en moviment. La passió que sent endins, ha explotat cap enfora. La cabellera espessa i arrissada ha pronunciat la seva fogositat. Malikian és una ploma de foc que escriu el que no apareix a les partitures.
Per a més informació:
www.aramalikian.com
www.osvalles.com
www.festivalportaferrada.cat
Tweet
Per a més informació:
www.aramalikian.com
www.osvalles.com
www.festivalportaferrada.cat
Tweet
