divendres, 26 de desembre del 2014

Los Mambo Jambo al Salamandra


La banda barcelonina Los Mambo Jambo presenten el seu primer disc, una barreja explosiva de rock & roll i rhythm & blues incendiari, recolzada per un directe electritzant.

Els Mambo Jambo són una banda instrumental que interpreta amb energia contemporània el rock & roll, rhythm & blues, surf i swing dels anys 50 i 60. La banda porta fins l'actualitat el testimoni dels músics més salvatges i innovadors d'aquelles dècades.
El seu estil és producte de la conjura dels seus quatre components, figures emblemàtiques de l'escena del r'n'r i el jazz a casa nostra: Dani Nel·lo (saxo), Mario Cobo (guitarra), Ivan Kovacevic (contrabaix) i Anton Jarl (bateria). De la seva caldera sonora sorgeix el Sonido Jambofónico.

Part de l'èxit de la banda resideix en els seus enèrgics directes. El seu repertori el conformen temes concisos i molt intensos que han d'estar executats amb fe, precisió i lliurament perquè si no, no funcionarien. En essència, veure a quatre individus gaudint sobre l'escenari, contagia al públic, que passa a formar part del que passa. Un directe de Los Mambo Jambo és una comunió d'energies.

Actualment, Los Mambo Jambo estan disparant el seu Sonido Jambofónico per diversos escenaris nacionals i internacionals amb gran èxit de crítica i públic. Buenritmo

Per a més informació:











dimecres, 24 de desembre del 2014

Mazoni, final de gira a l'Apolo

Sacrifiqueu la princesa


Text: Chantal Poch (chantalpr.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño

Bankrobber promet a la seva pàgina oficial que Sacrifiqueu la princesa representa un gir copernicà en la trajectòria de Mazoni, un treball molt més elèctric. Així i tot, després de diverses escoltes, un es queda amb la sensació que aquesta electricitat és més patent en l'estètica amb la qual es presenta l'àlbum que en les pròpies cançons, com ja havia passat en Atletes, Baixin de l'escenari de Manel, per exemple. Es nota un major ús dels tocs propis de l'estil, sí, però en alguns casos aquests sonen una mica forçats, massa autoconscients d'aquest canvi en lloc de prendre-ho com una evolució natural.

Més enllà d'aquestes pinzellades d'experimentació fallida aquí i allà, la jugada ha sortit bé. La peça en la qual es fa més palpable aquest gir, potser la més arriscada, "Un petó per cada cicatriu", incita amb el seu aire de balada dolça a taral·lejar des d'un principi. Però potser les joies de la corona resulten ser les que menys semblen voler innovar: "La promesa", prop del simfònic, amb una melodia tremendament lluminosa -acompanyada d'un videoclip en el qual, de nou amb ànsies de modernitat, una impressora làser replica a un Jaume Pla cobert de ventoses-; "Elvis", que recorda les ganes de tamborinar amb els dits al volant del cotxe que va produir en el seu moment "Ei, que surt el sol", i la tancadora "Som la carretera", una altra que pel seu títol sembla encaminada a ser cançó de cotxe però que resulta ser una experiència totalment immersiva.

Lletres senzilles però amb el sempre present imaginari del camp, continguts romàntics més com a excusa poètica que per al desfogament de passions -cal ressaltar "23 d'abril" en aquest aspecte: "tu caus sobre roses i jo sobre rosers" - i optimisme, necessari optimisme. Tant que precisament l'única composició dedicada a l'odi, "T.A.I.L.O.D.I.U.", és la més alegre de totes. Potser Mazoni no ha sacrificat la seva princesa, però està a punt de morir, i amb un somriure a la cara.

Per a més informació:








dimecres, 17 de desembre del 2014

M-Clan, 20 anys




Rock d’alt octà 



El grup murcià M-Clan celebra el seu vigèsim aniversari amb l’àlbum en directe “Dos noches en el Price”, l’edició integral dels seus concerts celebrats els passats 6 i 7 de maig al Teatro Circo Price de Madrid. Es tracta d’un doble CD i d’un doble DVD, el primer amb la gravació dels concerts, i el segon amb un documental “Las calles siguen ardiendo” on repassen la seva trajectòria. 

Per a aquest especial esdeveniment, el grup que lideren a l’actualitat el cantant Carlos Tarque i el guitarrista Ricardo Ruipérez, va comptar amb convidats importants com Ariel Rot, Alejo Stivel, El Drogas, Miguel Ríos, Fito Cabrales, Enrique Bunbury o Carlos Raya, el seu productor i antic membre del grup. Amb ells repassen temes clàssics del seu repertori com “Llamando a la Tierra”, “Perdido en la ciudad”, “Usar y tirar”, “Carolina” o “Quédate a dormir”

Aquest nou treball ve acompanyat d’una gira de presentació que els portarà al Razzmatazz de la mà del 16 Banc Sabadell Festival Mil·lenni, en un concert on comptaran com a teloners amb la banda argentina Los Guasones,uns veterans rockers, influenciats pels Rolling Stones, que també apareixen al seu darrer disc. Festival Mil·lenni

Per a més informació:


diumenge, 14 de desembre del 2014

Hypnotic Brass Ensemble









A casa de Phil Cohran, un dels fundadors de Sun Ra Arkestra i de Earth, Wind & Fire, a Chicago, la música sempre hi ha estat present. Els seus vuit fills es passaven les nits escoltant assajant al seu pare. Sembla una evolució natural que els fills acabessin tocant algun instrument tard o d’hora. Amb el temps, els vuit germans van començar a formar diversos grups i van créixer sobre l’escenari com els Phil Cohran Youth Ensemble. Però van trobar la fórmula definitiva: només instruments de vent i una bateria, és a dir, HYPNOTIC BRASS ENSEMBLE. A aquell bagatge gairebé integrat en l’ADN se li van sumar les seves experiències i inquietuds pròpies, que van des del so de les big-bands de New Orleans al funk, passant per l’afrobeat i la contundència rítmica del hip-hop. Tot plegat dóna com a resultat una fusió sonora que va tenir el seu punt d’inflexió el 2005 coincidint amb la publicació del seu segon disc Jupiter, tot un èxit de vendes.

Des de llavors han publicat set discos més, el que més recent dels quals és “Fly: The Customs Prelude” (2013). Han tocat al costat de The B-52s, Talib Kweli, Maceo Parker, Blur, Prince i Erykah Badu; han gravat amb Ghosface Killah, Tony Allen o Gorillaz, i han actuat pels principals escenaris nord-americans i europeus. En el 2012 la cançó “War” va ser inclosa en la banda sonora de la sèrie “Los juegos del hambre”. Defineixen el seu so com “now music” o “hypnotic”: trompetes i trombons amb un cert aroma clàssic dibuixen desenvolupaments que en ocasions freguen el free jazz sense perdre del vista l’avantguarda de finals dels seixanta. Ells, però, afegeixen un alt grau de diversió, groove i frescor que els fa originals, innovadors i accessibles a la vegada. Curtcircuit

Formació: Gabriel Hubert (trompeta), Saiph Graves (trombó), Amal Bají Hubert (trompeta), Jafar Bají Graves (trompeta), Seba Graves (trombó), Tarik Graves (trompeta), Uttama Hubert (tuba), Chritopher Anderson (bateria).

Per a més informació:
www.hypnoticbrassensemble.com
www.curtcircuit.com
www.marulacafe.com






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...