dimecres, 24 de desembre del 2014

Mazoni, final de gira a l'Apolo

Sacrifiqueu la princesa


Text: Chantal Poch (chantalpr.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño

Bankrobber promet a la seva pàgina oficial que Sacrifiqueu la princesa representa un gir copernicà en la trajectòria de Mazoni, un treball molt més elèctric. Així i tot, després de diverses escoltes, un es queda amb la sensació que aquesta electricitat és més patent en l'estètica amb la qual es presenta l'àlbum que en les pròpies cançons, com ja havia passat en Atletes, Baixin de l'escenari de Manel, per exemple. Es nota un major ús dels tocs propis de l'estil, sí, però en alguns casos aquests sonen una mica forçats, massa autoconscients d'aquest canvi en lloc de prendre-ho com una evolució natural.

Més enllà d'aquestes pinzellades d'experimentació fallida aquí i allà, la jugada ha sortit bé. La peça en la qual es fa més palpable aquest gir, potser la més arriscada, "Un petó per cada cicatriu", incita amb el seu aire de balada dolça a taral·lejar des d'un principi. Però potser les joies de la corona resulten ser les que menys semblen voler innovar: "La promesa", prop del simfònic, amb una melodia tremendament lluminosa -acompanyada d'un videoclip en el qual, de nou amb ànsies de modernitat, una impressora làser replica a un Jaume Pla cobert de ventoses-; "Elvis", que recorda les ganes de tamborinar amb els dits al volant del cotxe que va produir en el seu moment "Ei, que surt el sol", i la tancadora "Som la carretera", una altra que pel seu títol sembla encaminada a ser cançó de cotxe però que resulta ser una experiència totalment immersiva.

Lletres senzilles però amb el sempre present imaginari del camp, continguts romàntics més com a excusa poètica que per al desfogament de passions -cal ressaltar "23 d'abril" en aquest aspecte: "tu caus sobre roses i jo sobre rosers" - i optimisme, necessari optimisme. Tant que precisament l'única composició dedicada a l'odi, "T.A.I.L.O.D.I.U.", és la més alegre de totes. Potser Mazoni no ha sacrificat la seva princesa, però està a punt de morir, i amb un somriure a la cara.

Per a més informació:








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...