Wadada Leo al Conservatori del Liceu

El trompetista Ishmael Wadada Leo Smith va actuar per primera vegada, als seus 72 anys, a Barcelona de la mà de 45 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz.

Recentment anomenat el compositor de l'any per la prestigiosa revista Downbeat, i flamant finalista del premi Pulitzer musical, Wadada va oferir un concert en el seu debut a la capital catalana, ple d'improvització, esperit vanguardista i innovació experimetal.
Presentant el seu antològic treball Ten Freedom Summers, el que fou juntament amb Jack DeJohnette, Anthony Braxton i Lester Bowie pilar de la AACM (Association for the Advancement of Creative Musicians), va fer gal·la de les seves virtuts com a visionari de la improvització lliure al món del jazz. 

Acompanyant a Wadada Leo a l'escenari, el seu quartet habitual: Anthony Davis (piano), John Lindberg (contrabaix), Anthony Brown (bateria) i Jesse Gilbert (vídeo).

Per a més informació:

www.theproject.es

www.wadadaleosmith.com

Tweet

Mark Lanegan

Mark Lanegan en concert a la sala Barts

Lyenn

Duke Garwood

El Festival Mil·lenni va arrencar la seva 15a edició amb Mark Lanegan el passat dilluns 25 de novembre al Barcelona Arts on Stage.

El mític cantant i compositor nord americà, ex líder de Screaming Trees (una de les bandes pioneres del grunge) i membre habitual en projectes alternatius com Queen of Stone Age o The Gutter Twins, tornava a Barcelona per presentar el seu darrer treball "Imitations" (Vagrant Records, 2013).

Aquest disc, el vuitè de la seva discografia en solitari, és un recull de versions de cançons d'artistes com Nick Cave, John Cale, Andy Williams, Frank i  Nancy Sinatra entre d'altres, on Lanegan explora altres sonoritats i on fins i tot s'atreveix amb el francès. Amb la seva veu profunda i gastada que imprimeix als temes i dóna un toc personal inconfundible, va repassar velles/belles cançons com The Cherry tree Carol, Mack the Knife, Mescalito, Solitarie o la molt aclamada Satellite of Love de Lou Reed.

Mark Lanegan va sortir a l'escenari acompanyat d'una banda formada per un quartet de corda i també per Duke Garwood, que a demés de participar en el projecte electro-acústic "Black Pudding", va encarregar-se de rebre el respectiu amb una actuació prèvia on també va participar el músic belga Lyenn.

Per a més informació:

marklanegan.com
www.festival-millenni.com
www.barts.cat

Tweet

Noms Propis - Albert Palomar

Text: Jordi Ortega
Foto: Víctor Parreño


El passat dijous 21 de novembre, dins el marc que ens ofereix el cicle Noms Propis, vàrem tenir l’oportunitat de poder assistir al concert del cantautor manresà Albert Palomar al teatre Plataforma I+D - Eòlia de Barcelona.

En aquesta ocasió, despullà les cançons per deixar-nos-les veure únicament arranjades per la guitarra i la veu de l'Albert i el piano de cua del seu acompanyant Lars Serra, que va anar guanyant presència a mesura que avançava el concert compartint el protagonisme d’unes execucions on  piano i guitarra es donaven la mà per fer-nos arribar amb tota la intensitat la natura de les composicions del cantautor. 

El marc escollit, el petit teatre de l’eixample, va aportar una òptima sonoritat per gaudir de tots el matisos de l’obra. Sense desmerèixer la labor de l’equip tècnic (Agustí Busom i Anna Espunya), tal com ens recordà el propi Albert en més d’una ocasió.

L’Albert, un bon comunicador més enllà de les histories que ens expliquen les seves lletres, interpel·là entre tema i tema al públic, ja fos per comentar algun aspecte que se’ns escapava als que no érem de Manresa o simplement, per interessar-se per la nostra confortabilitat. I val a dir que en aquest joc, també es posà l’audiència a la butxaca, tot i no ser, aquesta, gaire sorollosa.

Un altre dels encerts fou la posada en escena, ja que s’adeia amb la senzillesa del format i la volguda intimitat que ressaltava la proximitat entre músics i públic, fent-la anar més enllà de quelcom merament propiciat per l’espai físic.

El concert que durà una hora i vint minuts ens va permetre descobrir que l’Albert Palomar és un dels valors de la música feta a casa nostra. Amb un repertori ric en cançons que canten des de la seva Manresa natal, cap allò més universal, això sí, amb una veu pròpia i que convé tenir en compte alhora de destria el gra de la palla en la nova escena de músics i autors que ens narren històries properes cantades en català.


Per a més informació:
albertpalomar.com
Noms Propis
www.eolia.cat/plataforma

Tweet

Zea & Esperit!

El dúo elèctric

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Diumenge passat a La [2] de la Sala Apolo, Zea & Esperit! posaven punt i final a la segona edició del Festival Connexions amb un concert breu però intens: el post punk dels Països Baixos i l'underground català es donaven la mà dalt de l'escenari.

L'holandès Arnold de Boer -vocalista i guitarra de la banda de punk-rock The Ex- és, en la seva faceta en solitari, Zea. I Mau Boada -vinculat a bandes com Les aus  i  Zeidun- en el seu projecte més personal, Esperit!. Dos homes-orquestra, multi-instumentistes, dos imprevisibles músics d'ànima voladora.

Mau Boada va explicar que després de passar-se tres dies experimentant i jugant en el Taller de Musics envoltat de fotos i d'imatges del món del jazz i del rock (com la del seu admirat Max Sunyer) només li calia agrair al Festival i a la vida en general la oportunitat que li estava brindant. I amb aquesta declaració de principis Zea & Esperit! van començar a interpretar  temes dels seus actuals i respectius treballs en solitari.  

D'Esperit! es van sentir noves peces curtes així com d'altres de l'àlbum Elèctric Mustela (Bankrobber 2012). Capaç de tocar amb una mà la bateria, amb l'altra la guitarra elèctrica i a la vegada controlar samplers i sintetitzadors, a Mau se li il·lumina el seu somriure de nen quan toca i és impossible no rendir-se al seu encant. 

Per altra banda Zea, amb guitarra, micròfons i caixes de ritme, va cantar cançons del seu disc The Begginer (Mackum Record 2011) com Bourgeois Blues, Song for elecricity o la hipnòtica Waitress. Cada vegada més a gust dalt de l'escenari, l'holandès va explicar l'anècdota de la nit anterior, on hi va haver una apagada de llum inesperada mentre tocaven Song for electricity al Teatre de Ca l'Eril de Guissona, on es va estrenar l'espectacle.

Ja en els bisos, també va explicar la feliç coincidència de descubrir un dia, entre assaig i assaig, a Mau Boada tocant Blessed be the name de Mississippi John Hurt (1928), una de les seves cançons preferides. Zea va insistir fins a convènce'l d'oferir-nos-la en directe.

Un punt final d'or per una nit molt elèctrica, difícil d'oblidar.

Per a més informació:

www.festivalconnexions.com
www.bankrobber.net
www.zea.dds.nl

Tweet

Premis Lux 2013

El passat 7 de novembre, es va celebrar a l'edifici Disseny Hub de Barcelona la cerimònia d'entrega dels premis Lux, els guardons de fotografia que atorga l'Assossiació de Fotògrafs Professionals d'Espanya.

Amb més de 2.000 obres inscrites i fotògrafs de gairebé totes les comunitats autònomes, els Premis Lux es consoliden un any més com un referent de la fotografia professional.

Aquest any les categories es van agrupar en quatre blocs:

1- Reportatge Documental, Projecte Personal, Júnior

2- Retrat, Moda i Bellesa, Reportatge Social

3- Publicitat, Bodegó, Industrial

4- Arquitectura i Interiorisme, Paisatge i Naturalesa

Aquí teniu un petit resum de la vetllada que com sempre va acabar amb una festa on els convidats van celebrar l'éxit del seu treball acompanyats dels col·legues de professió.

Per a més informació:
premioslux.com
www.afpe.pro

Kiko Veneno & Cordes del món

La connexió més esperada

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Divendres passat, Kiko Veneno & Cordes del món van oferir a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa un concert que suposava tot un repte: el repàs dels trenta anys de la carrera d'aquest músic, acompanyat d'una jove orquestra de corda, -que neix del Centre d'Estudis Musicals María Grever i que rep el suport del Museu Etnològic de Barcelona i el Taller de Músics-, i tot sota l'atrevida mirada de Raül Fernandez Refree, responsable dels arranjaments de la majoria dels temes i de la direcció musical del projecte. 

Si sovint en aquest tipus d'aventures es pot tenir por d'una certa previsibilitat, la veritat és que l'espectacle va ser una experiència nova i excitant que va constatar una altra vegada que la música és una cosa molt viva!

Kiko Veneno va pujar a l'escenari acompanyat de vint-i-sis músics: vuit de la seva banda habitual -La Banda del Retumbe-  i disset de Cordes del món, una formació de deu violins, tres violes, tres violoncels i un contrabaix, dirigida per Ernesto Briceño, que van revestir d'una sonoritat espectacular temes clàssics del seu repertori com Los planetas, Me siento en la cama, Los delincuentes o cançons menys conegudes del seu últim disc Sensación térmica (DRO-Warner, 2013).
Si fer música és una forma d'aportar una certa dimensió de pau al món, aquesta orquestra és una molt bona notícia dins la realitat aspre i erosionada del planeta; es tracta d'una generació de músics amb gran preparació tècnica, disposada a deixar-se influenciar per músiques d'altres estils i cultures, i per compartir-les dalt de l'escenari. També es va poder  escoltar un tema nou -La felicidad- i ja en les bisos es va viure en directe de quina manera cal tractar el tema de la improvització: amb responsabilitat i sense complexes.

I el  Kiko i la seva banda vestits amb granotes de treball i bruts de pintura de colors potser per recorda-nos que jugar amb les paraules, narrar històries i musicar-les també és un ofici i que tots tenim els peus en el fang… Molt bonic!

Per a més informació:
www.festivalconnexions.com
www.kikoveneno.es
www.cordesdelmon.com
tallerdemusics.com
www.kursaal.cat

Tweet

Kurt Rosenwinkel - Star of Jupiter

El 45 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz porta a Barcelona a Kurt Rosenwinkel

El passat dimecres 6 de novembre va actuar a la sala Luz de Gas Kurt Rosenwinkel New Quartet. El que molts consideren el guitarrista de jazz més influent dels darrers 25 anys, tornava a Barcelona per presentar el seu nou disc (i ja en van dotze) Star of Jupiter (Wommusic, 2012).

Conegut per la seva impressionant capacitat d'improvització amb les sis cordes, Rosenwinkel va oferir un recital de jazz instrumental del tot inoblidable. Molt ben acompanyat per Aaron Parks (piano), Orlando Le Fleming (contrabaix) i Jochen Rueckert (bateria), van repassar les cançons del disc i alguna més de l'extens repertori del músic de Philadelphia.

El públic entregat que omplia el local, anava sintonitzant amb totes i cada una de les peces que interpretava el nou quartet. Animant als repetits solos i els constants diàlegs que s'establien entre els músics a dalt de l'escenari. Una sinergia que es feia notar i que deixava el llistó molt alt per a properes actuacions.

Per a més informació:
www.theproject.es
www.kurtrosenwinkel.com

Tweet