Aloe Blacc, la sensualitat del soul
Text: Gemma Ventura Farré (@GemmaVentura90 / lallumesviva.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño Vidiella
Després d’haver vestit l’estiu barceloní amb més de 200 actuacions, que van
acollir 36.000 assistents a diversos espais com el Poble Español o el Barri del
Born; després d’haver tastat gustos tan variats com el flamenc i el jazz, i que
l’agost ja arribés a les seves acaballes; el Festival San Miguel Mas i Mas va
concloure la seva dotzena edició. I per fer-ho va escollir l’escenari del Palau
de la Música Catalana, un espai modernista on diverses muses esculpides hi
representen la música de tots els temps i de tots els indrets del món. I precisament,
des de Califòrnia, va ser des d’on va arribar el darrer convidat de luxe: l’Aloe
Blacc.
Com a preàmbul, la vallesana Izah, amb un vestit curt i vermell, va ser
l’encarregada d’anar-nos submergint al soul. Transmetent-nos la sensació
d’estar surfejant al Pacífic entre línies de baix. La jove promesa de la nova
escena catalana del Rhythm & Blues, ens va presentar el seu debut discogràfic
que just a principis d’any havia editat: Izahblues.
Amb precisió i delicadesa,
combinant el castellà amb l’anglès, la nova revelació va interpretar temes com
el “One more day”. Un cop acabada la seva actuació, amb un ram de roses entre
les mans, la ja batejada com a princesa del soul, va acomiadar-se per donar pas
al convidat estrella de la nit.
Les llums vermelles es van encendre i els instruments en una llarga
introducció, anaven lluint i assaborint les primeres pistes, incrementant
l’expectació. Mentre tots els ulls buscaven al soulman d’origen panameny, de
cop i volta va aparèixer sota un barret negre i amb una energia incombustible.
Ja en un principi, mentre agraïa que ens haguéssim reunit en aquest espai per
celebrar el valor de la vida; des de les llotges un dels fans, en un crit, va proclamar
l’essència de la seva música: “Love is the answer!”.
El públic s’incorporava al tempo aplaudint, quan l’Aloe ho demanava o quan
l’eufòria se’ls hi escapava de les mans. Els vents responien. A “Hey Brother”
ja va mostrar com el soul es traduïa als moviments del seu cos. Movent-se amb
una agilitat sorprenent, com si els seus peus llisquessin sobre l’escenari i el
seu cos fos un instrument més. I quan més s’entregava, menys vergonya tenia el
públic per aixecar-se, ballar i cantar els hits. Fins i tot quan interpretava el
tema que el va disparar a la fama mundial “I need a dollar”, tot el Palau de la
Música s’hi va afegir per passar comptes tot reclamant: “a dollar is what I
need, hey hey!”.
També va recordar que la seva tasca com a músic era oferir al món sentiments
positius, esperançadors. Si una de les missions del soul es connectar amb
l’ànima, ell ha fet un pas més, ja que a través de la música s’ha convertit en
un activista social. Al costat de la seva dona Maya Jupiter, han contribuït a
diverses causes com la defensa del drets dels immigrants i la lluita contra el
sida i la malària. És ell el primer en afirmar que aprofita la popularitat del
seu altaveu per reafirmar i difondre el seu compromís social.
El repertori va estar format pel recull d’èxits que dia a dia sonen a la
ràdio. Allargats i revestits de gèneres com el funk, els ritmes brasilers o el
hip hop amb el que va marcar els seus inicis. Els contratemps del saxo i la
trompeta, els solos de teclats i guitarres, el baix i la bateria incitant el ball.
I ell repartint l’espiritualitat que defineix el seu tercer disc Lift your
Spirit. No va tardar massa en arribar el single: “You can tell everybody, I’m
a man”. Sí. Un home de barret negre, americana i sabates enllustrades que sap
difondre optimisme. I bon rotllo. Mentre buscava la mirada del públic per
dirigir-los-hi el “You make me smile”, els hi va suggerir que era un bon moment
per abraçar al qui tinguis al costat. Tan és qui fos.
Per a més informació:
izah.eswww.masimas.com
Tweet