The Stranglers - 25 Guitar Festival BCN

El ventall de The Stranglers és tan ampli que es pot parlar d'ells dient que van ser els teloners dels primers concerts britànics de Ramones i Patti Smith el 1976, quan ja portaven dos anys de carrera, però també citant que al 2012 van publicar Giants , el dissetè de la seva carrera, buit de nostàlgia i ple de sang bullint. 

Enquadrats entre els precursors del punk del Regne Unit, van ser això i han estat molt més. Paraules del seu baixista, Jean-Jacques Burnel: "Penso en nosaltres com a part d'aquell primer punk perquè vivíem en la mateixa flora i fauna que ell, però m´agradaria creure que The Stranglers no només érem els més punk, sinó també alguna cosa més".

Els seus primers discos (Rattus Norvegicus, No More Heroes, Black And White, la seva collita 1977-78) els van establir com a clàssics de l'època, i també com polèmics i indomables per la seva actitud combativa contra els mitjans. Amb The Raven (1979) van girar cap a terrenys musicals més complexos, com van corroborar després amb el conceptual The Gospel According To Meninblack (1981) i amb Feline (1983), el primer en el que van ficar guitarres acústiques i ritmes electrònics, amb molta influència musical de l'Europa continental. 

Els 90 van suposar la seva travessia del desert, després de la marxa del vocalista Hugh Cornwell, però amb el nou segle renéixer a partir de l´àlbum Norfolk Coast (2004) i la cançó Big Thing Coming els va suposar el seu primer Top 40 en catorze anys. Aquest disc i els dos que han publicat després, Suite XVI(2006) i l´abans esmentat Giants, han confirmat que de la seva graduació, la del punk britànic, és potser l´única banda a mostrar nul interès en mirar el retrovisor. The Project.

Per a més informació:
www.thestranglers.net
www.theproject.cat

Tweet

Let's Festival: Sidonie, The Right Ons, La Sombra del Átomo

La nit del passat 22 de març es presentava interessant a la Sala Salamandra de L'Hospitalet.

Sobretot per viure en directe l'estrena del nou disc de Sidonie, Sierra y Canadá, però també per escoltar les bandes que els acompanyaven: The Right Ons i La Sombra del Átomo. Dues propostes amb una clara tendència rock, que prometien fer les delícies dels incondicionals del Let's Festival.

La Sombra del Átomo obrien la vetllada amb els temes del seu bon debut Sin centro de gravedad (Music Bus, 2013). El rock vintage de la banda del Prat va agradar al personal que poc a poc omplia la Sala 1. Destacable la seva versió del "I'm the walrus" dels Beatles que tancava el seu directe.

Amb moltes ganes de fer l'indi, arribava el torn de The Right Ons que també presentaven el seu darrer treball, Volcán (Warner Music Spain, 2013). L'actuació del conjunt madrileny va ser brillant. Un rock guitarrer i energétic va encendre el públic que no va parar de ballar amb temes com "Aturdido" o "Día perfecto". Potencia rock total!

L'expectació era màxima i el local es va quedar petit quan els barcelonins Sidonie pujaven a l'escenari i entonaven els primers acords de "Costa Azul". A continuació, un seguit del bo y millor del seu repertori  que anaven alternant amb els temes del fins aleshores inèdit últim treball Sierra y Canadá.
"Fascinado", "En mi garganta", "Un día más en la vida", o "El inciendio", grans hits de la seva amplia trajectòria que sonaven novament així com la mateixa "Sierra y Canadá" que els fans ja corejaven com una més dels seus números 1.

Bona cover també de "Kids" de MGMT que rematava una gran actuació de Sidonie! 

Sidonie

The Right Ons

La Sombra del Átomo

Per a més informació:
salamandra.cat
www.sidonie.net
www.therightons.com
www.facebook.com/lasombra.delatomo

Tweet

Sisa, Portet i Oliver

Col·lectiu Eternity

L’unió d’aquest trio d’asos del pop català, propiciada per Ramon Muntaner, és un esdeveniment històric. El seu celebrat debut al passat Mercat de Música Viva de Vic havia deixat a l’aire si era només una ocasió especial per a celebrar el 25è aniversari de la fira o si tindria continuïtat. Per això, la seva inclusió al 15 Banc Sabadell Festival Mil·lenni és una immillorable notícia i una gran oportunitat per a escoltar de nou temes emblemàtics dels seus respectius repertoris, amb arranjaments adequats per a una ocasió tan especial, batejada com una trobada entre “Cançó galàctica, intercomarcal i d’ultramar”.

L’autor de “Qualsevol nit pot sortir el Sol” assumeix el paper de mestre de cerimònies secundat pels seus dos deixebles més avantatjats, en un grup que han batejat, fent gala del seu sentit de l’humor, com Inèdit Trio, encara que en realitat són un quintet amb secció de ritme de baix i bateria.

En un “show” preparat meticulosament es pot escoltar a Quimi Portet exercint de ‘crooner’ a “Sunny day” i a Jaume Sisa recordant “Ni cap ni peus”, l’àlbum que li va produir en Joan Miquel Oliver. Per la seva banda, el líder d’Antònia Font es centra en recuperar el seu propi cançoner de Surfistes a càmera lenta, en un concert en què no hi falten el “Fill del mestre”, “La Rambla”, “Hansel i Gretel”, “Boletaires”, “Homes i dones del capdret” o “Final feliç”. Concert Studio

Per a més informació:
www.festival-millenni.com
www.auditori.cat

Tweet