Let's Festival: Sidonie, The Right Ons, La Sombra del Átomo

La nit del passat 22 de març es presentava interessant a la Sala Salamandra de L'Hospitalet.

Sobretot per viure en directe l'estrena del nou disc de Sidonie, Sierra y Canadá, però també per escoltar les bandes que els acompanyaven: The Right Ons i La Sombra del Átomo. Dues propostes amb una clara tendència rock, que prometien fer les delícies dels incondicionals del Let's Festival.

La Sombra del Átomo obrien la vetllada amb els temes del seu bon debut Sin centro de gravedad (Music Bus, 2013). El rock vintage de la banda del Prat va agradar al personal que poc a poc omplia la Sala 1. Destacable la seva versió del "I'm the walrus" dels Beatles que tancava el seu directe.

Amb moltes ganes de fer l'indi, arribava el torn de The Right Ons que també presentaven el seu darrer treball, Volcán (Warner Music Spain, 2013). L'actuació del conjunt madrileny va ser brillant. Un rock guitarrer i energétic va encendre el públic que no va parar de ballar amb temes com "Aturdido" o "Día perfecto". Potencia rock total!

L'expectació era màxima i el local es va quedar petit quan els barcelonins Sidonie pujaven a l'escenari i entonaven els primers acords de "Costa Azul". A continuació, un seguit del bo y millor del seu repertori  que anaven alternant amb els temes del fins aleshores inèdit últim treball Sierra y Canadá.
"Fascinado", "En mi garganta", "Un día más en la vida", o "El inciendio", grans hits de la seva amplia trajectòria que sonaven novament així com la mateixa "Sierra y Canadá" que els fans ja corejaven com una més dels seus números 1.

Bona cover també de "Kids" de MGMT que rematava una gran actuació de Sidonie! 

Sidonie

The Right Ons

La Sombra del Átomo

Per a més informació:
salamandra.cat
www.sidonie.net
www.therightons.com
www.facebook.com/lasombra.delatomo

Tweet

Sisa, Portet i Oliver

Col·lectiu Eternity

L’unió d’aquest trio d’asos del pop català, propiciada per Ramon Muntaner, és un esdeveniment històric. El seu celebrat debut al passat Mercat de Música Viva de Vic havia deixat a l’aire si era només una ocasió especial per a celebrar el 25è aniversari de la fira o si tindria continuïtat. Per això, la seva inclusió al 15 Banc Sabadell Festival Mil·lenni és una immillorable notícia i una gran oportunitat per a escoltar de nou temes emblemàtics dels seus respectius repertoris, amb arranjaments adequats per a una ocasió tan especial, batejada com una trobada entre “Cançó galàctica, intercomarcal i d’ultramar”.

L’autor de “Qualsevol nit pot sortir el Sol” assumeix el paper de mestre de cerimònies secundat pels seus dos deixebles més avantatjats, en un grup que han batejat, fent gala del seu sentit de l’humor, com Inèdit Trio, encara que en realitat són un quintet amb secció de ritme de baix i bateria.

En un “show” preparat meticulosament es pot escoltar a Quimi Portet exercint de ‘crooner’ a “Sunny day” i a Jaume Sisa recordant “Ni cap ni peus”, l’àlbum que li va produir en Joan Miquel Oliver. Per la seva banda, el líder d’Antònia Font es centra en recuperar el seu propi cançoner de Surfistes a càmera lenta, en un concert en què no hi falten el “Fill del mestre”, “La Rambla”, “Hansel i Gretel”, “Boletaires”, “Homes i dones del capdret” o “Final feliç”. Concert Studio

Per a més informació:
www.festival-millenni.com
www.auditori.cat

Tweet

ANíMIC i Wind Atlas al Curtcircuit'14

La nit més fosca

Text: Jordi Ortega

Foto: Víctor Parreño

El festival Curtcircuit ens va oferir la possibilitat de veure en directe a la Sala Apolo [2] de Barcelona una de les bandes que més està creixent dins de l’escena independent catalana en els darrers anys. 
Anímic, amb la seva personal proposta, presentaven el seu darrer treball Hannibal (BCore, 2013), que s'endinsa en els terrenys del dark post-rock i slowcore passant pel folk pop dels primers anys.

Primer, els barcelonins Wind Atlas, amb la tímida veu de la seva cantant Andrea Pérez al capdavant, van ser els encarregats d'obrir la vetllada musical quan encara faltava gent per omplir la sala. Les seves cadències lentes i el seu so tenebrós evocaven paisatges mentals on la tristesa té aquest punt entre meravellós i malenconiós però que d'alguna manera t'encomana la sensació d'entrar en un estat d'ingravidesa. Amb una posada en escena totalment hieràtica, la seva música profunda va crear aquell clima necessari per a les grans actuacions. El conjunt, format per Sergi Alejandre, Raúl Pérez, Iván Montero, El Caballero de la triste figura i l'Andrea, va dedicar la seva actuació al poeta madrileny Leopoldo Maria Panero a modus d'homenatge pòstum. 

Per la seva banda, Anímic va començar el concert de forma poderosa, ple d'energia i amb plena sintonia amb un públic que ja s'havia animat i que havia omplert el local.
Val a dir que el joc de llums espectacular que va acompanyar l'actuació dels Anímic, accentuava l'esperit atmosfèric de la música del grup i que les cançons, més orgàniques en viu, transmetien una contundència més propera al rock. 
Malgrat tot, el directe del conjunt liderat per Ferran Palau i Louise Sansom et fa pujar i baixar segons la peça que soni, a estones més electrónica, en altres més folk, però mai deixant de costat la foscor atmosfèrica i les inquietuds oníriques que els caracteritzen. Això sí, l'energia que desprenen i la connexió amb el públic està garantida en les seves actuacions.

El concert es va centrar quasi íntegrament en el nou disc i com ja és habitual en ells no hi va haver cap bis. Els Anímic són: Ferran i Louise, Núria Monés, Miquel "Zuma" i Juanjo Montanyés.

Per a més informació:
www.animic.info
www.facebook.com/windatlas
www.curtcircuit.com

www.sala-apolo.com

Tweet