 |
| Bremen |
 |
| MiNE! |
 |
| The Free Fall Band |
 |
| Dorian |
 |
| Manel |
El Festival Pròxims va arrencar el passat dijous 18 de juliol al Poble Espanyol la seva tercera edició, fidel al seu esperit original, i amb un augment significatiu de públic respecte l'any anterior.
La combinació d'artistes emergents i d'altres ja consagrats de l'escena independent catalana és la característica principal del festival així com la seva formula de l'èxit. Enguany, destacaven els barcelonins Manel com a reclam principal i caps de cartell, però també d'altres com Dorian, MiNE!, o la sorpresa de la nit, The Free Fall Band.
Els Bremen obrien la vetllada inaugural mentre que poc a poc el públic anava arribant i s'omplia la plaça major de gom a gom. El so pop-folk de Les caçons que vindran (Fina Estampa, 2013), va començar a escalfar l'ambient i va deixar clar que el primer àlbum del conjunt format per Toni Terrades, Gracià Pedro, Joan Vilarroya, Guillem Rodríguez i Miguel Ballester, s'està consolidant com un dels millors debuts de l'any.
A continuació els MiNE! van fer pujar el to del concert amb un directe guitarrer i contundent d'aires psicodèlics, on van lluir els temes del seu excel·lent últim treball La fi del món (Musica Global, 2012). També cal destacar la fantàstica versió del "Time of the season" dels Zombies, que a més d'un va posar-li la "gallina de piel" i que va acabar d'animar el personal. Els MiNE! sòn: Ricky Malo, Albert Rams, Oriol Romaní i Bernat Sànchez.
En aquest punt de la nit, saltaven a l'escenari els debutants The Free Fall Band, amb el seu àlbum Elephants never forget (LAV Records/Buenritmo, 2012) sota el braç, i donaven la campanada amb un directe molt treballat que va agradar molt tan al públic com a la crítica. El seu indie-pop fresc, melódic i molt cuidat, recorda a bandes mítiques com Placebo, Belle and Sabastian o Postal Service, i té la virtut de combinar instruments tan diversos, com les harmòniques, el saxòfon, l'orgue o l'ukeleles!! Tenint en compte que els membres del grup amb tot just superen els vint anys, aquest nivell de perfeccionisme és impressionant. El conjunt està format pels mataronins: Jan Bosch, Miquel Coll, Xavier Arminyana, Marc Salicru i també per l'omnipresent Miqui Puig com a productor.
I sense perdre el fil dels ritmes pop, només fent un cambi d'accent i passant de l'anlès al castellà, arribava el torn dels Dorian.
Aquest conjunt barceloní, pioner a casa nostra de l'electropop i format el 2002 per Marc Gili, Belly Hernandez i Bart Sanz, va centrar la seva espectacular actuació en els temes dels seus últims treballs Ciudad subterranea i La velocidad del vacío, el quart disc de la banda recentment enregistrat a Mèxic. El seu directe va ser potent i energètic, fent el deliri dels seus fans incondicionals i arribant a l'apoteosi quan van sonar hits com "A cualquier otra parte", "Simulacro de emergencia" o "El Temblor".
Finalment, i quan ja no s'hi cabia al recinte, arribava el moment més esperat de la nit. Manel (Guillem Gisbert, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Martí Maimó) amb el seu tercer àlbum Atletes, baixin de l'escenari (Warner Music/Discmedi, 2013) tornaven a Barcelona desprès de l'inici de gira de presentació oficial del disc.
Un concert realment inoblidable que va deixar grans moments d'eufòria col·lectiva amb "Teresa Rampell", "Boomerang", o l'inèdita "Gent Normal" que provablement sigui una de les millors versions mai cantades en català.
Tot i això també va haver temps per les cançons de sempre "Ai, Dolors" o "Al mar!", cantades i ballades per un públic entregadíssim, segurament sorprès per descobrir la versió més potent i rockera dels nostres beatles particulars. Això si que és fer un "salt"!
La història segur que es repetetirà a Calonge el pròxim 10 d'agost!
Per a més informació:
Tweet
