dissabte, 8 de març del 2014

Adéu emotiu a Obrint Pas








L'acomiadament dels Obrint Pas va viure una de les nits més emotives el passat dimecres 5 de març a L'Auditori de Barcelona. 

Aquest fou el primer dels dos concerts que es van fer a Barcelona amb el cartell d'entrades esgotades, sota el marc del festival Barnasants, i que seran els darrers a la capital catalana. La gira encara els portarà primer a Palma el proper 17 d'abril i finalment a València els dies 24 i 25 de maig on la banda posarà punt i final a més de vint anys de trajectòria musical.

Com va dir en Miquel Gironès tot fent broma, "És una gira de comiat més llarga que un dia sense pa", i és que els valencians han realitzat més de 25 actuacions arreu del territori (i part de l'extranger -Alemanya, Estats Units, Mèxic -), des de que el passat mes de març Obrint Pas anunciaven l'aturada indefinida.

Una posada en escena en format acústic on els instruments tradicionals com la dolçaina o el llaüt valencià van infondre tot el concert amb una sonoritat única i que va comptar amb la participació de convidats molt especials com Miquel Gil ("La veu més profunda de Catalunya"), Vicent Torrent i Manolo Miralles de Al Tall o el cor juvenil dels Lluïsos de Gràcia.

Tot i aquest final anunciat, el lema d'aquests últims mesos a estat el de "Seguirem" i és que el llegat de Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Jaume Guerra, Ximo Tomàs, Robert Fernández, Miquel Ramos, Albert Benavent, Marcos Ubeda, Chola i cia, sembla estar ara en el millor moment de la seva carrera, amb moviments de reivindicació social i nacional que es manifesten a diari per traslladar la voluntat d'un poble a les urnes.

Per a més informació:




diumenge, 2 de març del 2014

Incompletament Puntí














El millor d'Adrià Puntí


Text: Maria Mateu
Foto: Víctor Parreño


El passat 28 de febrer les muses del Palau de la Música Catalana es van vestir de rock amb llums blaves i vermelles intermitents, sorgides del mateix inframón d’Hades. Acompanyant i sucumbint a l’inesgotable Adrià Puntí que durant prop de dues hores i mitja va fer vibrar a les dues mil persones que van omplir el Palau per gaudir d’una nit d’aquelles que costen d’oblidar.

El concert va tenir la mateixa estructura que el de l’Auditori de Girona, el passat octubre: acompanyant-se dels primers acords de “Miau” per obrir-se pas a l’escenari en la penombra. Un primer temps on va combinar piano i guitarra, tot sol a l’escenari, repassant temes tan coneguts com “Senyor Doctor” o el seu ja mític “Boig del telèfon”. I la magistral entrada de la Banda (The Fellaction on the Rocks - la gran soul - rock Band Bang Bang) i el Taller d’Orquestra de Girona amb “Mirall Capgirat”. Personalment, un dels millors moments de la nit juntament amb la revisió de “Jeu” i “Si”. Arranjaments molt acurats i un violins brillants. De ben segur que més d’un va sentir sobrevolar esvalotada La cavalcada de les Valquíries que presideix el majestuós conjunt escultòric de l’escenari del Palau.

L’espectacle Incompletament Puntí revisita grans temes de la carrera discogràfica d’Adrià Puntí en solitari, que ens alegra poder tornar a sentir en la seva versió més rockera, com “Coral·lí”, “De Muda en Muda” o “Cor Agre”. També recupera algun tema d’Umpah-pah com “El Jardí dels préstecs” o “Escac i Mat” i posa notes a moltes cançons que restaven mudes en el llibre d'homenatge al seu pare, pel qui sempre té unes paraules emotives. Temes nous com “Trans Mides”, “Prohibit”, “Cor Emigrat”, “Prova del nou”, “La clau de girar el taller” i “Tarda d’agost” o “Fiel” tocada per primer cop en directe al Palau de la Música.


Amb tot, però, la qüestió és; en el referèndum què decidirem “Si i Si” o entre “Tarda d’agost” i “Tarda de gos”?...

Aquí l'entrevista d'en Marc Grèbol per al Núvol amb més fotos de l'Adrià Puntí.

Per a més informació:
www.adriapunti.com
www.palaumusica.cat




dijous, 27 de febrer del 2014

Soul Català a L'Hospitalet

The Pepper Pots i The Excitements inauguren el Curtcircuit'14


Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño


El passat divendres 21 de febrer, a la sala La Salamandra de L'Hospitalet arrancava la segona edició del Curtcircuit, un cicle de concerts itinerants organitzat per l'ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), amb un doble objectiu: per una bada, donar visibilitat a l'escena musical catalana sense distinció de gènere i per l'altra, pal·liar la caiguda dels directes degut a la crisi i a la pujada de l'IVA. 

El festival, que acaba de rebre el premi Ciutat de Barcelona per potenciar la creació, investigació i producció cultural, proposa dos concerts a preu d'un i aparella artistes i grups locals ja consolidats amb altres emergents de l'escena catalana. 

The Excitements


The Pepper Pots





Sota el títol "Soul Train Party" The Pepper Pots i The Excitements, dues de les bandes més importants  de l'escena soul catalana van donar el tret de sortida presentant els seus nous treballs discogràfics.
 Els barcelonins The Excitments van oferir part del primer disc i tots els temes del seu segon i excel·lent treball Sometimes too much ain't enough (Penniman records, 2013) vuit dels quals son originals de la banda, demostrant una identitat i un só propi que paradoxalment sona genuïnament americà. Ja es pot dir que el seu soul clàssic està totalment consolidat i això és una de les millors notícies de la música negra catalana dels últims anys!
 La depurada mescla old school entre rythm'n blues i soul i, sobretot, la veu i la forta personalitat de la cantant Koko-Jane Davis -intel·ligent i sexy dalt de l'escenari-, fan d'aquesta banda una autèntica bomba de rellotgeria que et fa ballar sense parar! The Excitements reaviva l'essència pura del gènere i ho fa de la manera més orgànica possible perquè el soul no pot ser racional, és una vibració i és precisament això el que se sent quan s'interpreta o es balla: pura energia per tirar endavant!... De vegades massa no és suficient, revelador títol per el disc d'una banda de tan trepidant repertori i explosiu directe. Només hi va haver una petita treva per recuperar l'alè, un petit record per Ucraïna i Veneçuela abans de cantar I've bet and I've lost again, una preciosa i trista balada amb final feliç, que firma el guitarrista del grup Adrià Gual.

Després els gironins The Pepper Pots van defensar el gir cap el soul combatiu del seu darrer disc We must fight (Duble Back, 2103). De trajectòria molt més llarga -porten deu anys sobre els escenaris- i després de vàries gires internacionals per tot el món i col·laboracions amb importants artistes recents del soul, The Pepper Pots van aportar el seu ensucrat però reivindicatiu missatge universal amb molts canvis dins la banda; el més evident,  la transformació en duo vocal del trio de veus d'abans.


The Excitements: Koko-Jean Davis (veu), Albert Greenlight (guitarra), Adrià Gual (guitarra rítmica), Marcial García (bateria), Daniel Segura (baix), Nico Rodríguez Jauregui (saxó baríton), Marc Lloret (saxó alt).


The Pepper Pots: Adriana Prunell i Aya Sima (veus), Lluís Rodríguez (guitarra), Ireneu Grosset (Hammond, piano), Enric Fluvià (baix), Joan Vergés (bateria),  Tomy Muñoz (saxó tenor), Gerard xifra(saxó baríton), Roger Montsant (trompeta).

Per a més informació:



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...