Adrià Puntí, el dia clau.

Cada vegada hi ha més consens a l'hora de qualificar Adrià Puntí d´artista genial. El músic de Salt, que va regalar un dels capítols més valuosos de la història del pop català al capdavant d´Umpah-Pah, s'ha mostrat també sempre inspiradíssim quan ha gravat en solitari, amb treballs tan memorables com Pepalallarga i... (1997), L´hora del pati (1999) i Maria (2002). Ara, després d´un llarguíssim silenci discogràfic, ha trepitjat de nou l´estudi de gravació i n'ha sortit amb el magnífic La clau de girar el taller (2015), una col·lecció de cançons complementades pel llibre disc Enclusa i un cop de mall (2015), dos treballs que ens retornen el millor Puntí, un artista amb un univers musical i literari únic i inimitable, capaç de fer saltar espurnes amb les seves interpretacions en directe. The Project

Per a més informació:
www.adriapunti.com
www.theproject.es

Let's: Second + Mucho + Bastante

Mucho

“Desvergonyit, llengut, monarca del seu particular flow i un talent que impregna a cada compàs. Mucho ha donat més que un pas cap a endavant, és un salt prodigiós de gimnasta, evitant d'aquesta manera el perillós toll de l'estancament. "Pidiendo en las puertas del infierno” és el seu partcular punt d'infexió, d'evolució i estat de gràcia compositva mitjançant una proposta tan fresca com necessària. Mart Perarnau, un sexy madafacka patri caminant entre les noves Llums de Bohèmia.” Sant Balmes

Second

En un Un viaje iniciátco, la persona que ho du a terme, aprèn, madura i s'enriqueix. Això és el que proposa Second en el seu nou disc, el seu millor treball fins avui, sembla no tocar sostre mai i se supera en cadascun dels seus lliuraments. Han fet el que havien de fer, avançar en la seva carrera amb pas ferm.
Durant aquests anys de cançons, carretera i concerts, el grup ha crescut en tots els sentis, i és en aquest punt quan decideix tornar a l'autogestió, a la independència discogràfica, com en els seus orígens, però aquesta vegada recolzats pels seguidors que han anat guanyant a pols en cadascun dels seus enèrgics i emocionants directes. Tots estàvem expectants pel que la banda podia oferir en aquest dolç moment, i han tornat a deixar-nos amb la boca oberta. Així ho demostren els onze talls d'aquest Viaje iniciátco.

Bastante

Quartet de Cornellà de Llobregat amb infuències marcades per un so a cavall entre el pop dels 80 malenconiós, les guitarres pesades del grunge dels noranta, i freqüents centelleigs shoegaze. Les seves lletres, perfeccionistes i cuidades, els distngeixen de la gran majoria de grups de l'escena actual. Després d'un temps en el qual Bastante era el projecte alternatiu, estrenen el seu primer LP, "Verter al Vacio” en la primavera 2015 amb gira nacional i gran acolliment per part de públic i crítca. Let's Festival

Per a més informació:

www.second.es

www.somosmucho.net

bastante.bandcamp.com

letsfestival.cat

Nueva Vulcano + Las Ruinas

Nueva Vulcano

Las Ruinas

Nit de rock, runes i volcans

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Nueva Vulcano és una banda de rock amb deu anys de trajectòria. Ben valorada en el circuit underground espanyol des del seu naixement és a partir del seu tercer disc, Peces de Colores (BCore 2009), quan aquest reconeixament trascendeix a cercles més amplis.

Després de sis anys de silenci discogràfic, fa uns mesos publicava Novelería (BCore, 2015)  i ara, el 18 de febrer passat , dins del cicle de concerts del festival Curtcircuit presentaven oficialment nou EP, titulat Nombres y apellidos  (La Castanya, 2016), i anunciaven gira de deu dies per tota la península. Però no van venir sols; apadrinaven a Las Ruinas, grup ja gairebé veterà de l'escena independent barcelonina, en una sala Apolo convulsa i totalment entregada.

La proposta del festival va bascular pel repertori d'ambdues bandes amb especial atenció al rerefons de les noves cançons i a la potent posada en escena de tots dos grups. 

Las Ruinas presentaven nou LP, Siesta Mayor (El Genio Equivocado, 2015),  dotze cançons immediates, casi infantils  (com les caràtules de colors vius de tots els sus discos) que van fer bibrar a més d'un a la sala, des de Fruta de temporada,  Vida pequeña o Gabriel y Vencerás  - grup homònim que era allà i a qui el trio va dedicar-, fins a  Ramon y Cajal  o Cerveza Beer  i altres hits de discos anteriors que, si d'entrada poden desconcertar algú, definitivament no enganyen, sinó que diuen la veritat de les mentides.

Amb els seus nous treballs, Nueva Vulcano va demostrar que també es pot madurar des del silenci i trencar-lo després. La particularitat del seu so és abrumadora. D'intensitat punk, tribal i urbana, busca recer, un sostre per compartir i ho aconsegueix. Lletres úniques que penetren en el public fent-lo saltar, com amb Dulce y Ácida, Te debo un Baile o Hemos Hecho Cosas, o amb les dues noves cançons de Nombres y apellidos EP, Mike Woodward, sentit homenatge a un amic desaparegut,  i El despertador. També  tot rock, però potser més delicat.

En fi, una llarga, accelerada i sorollosa nit.

Las Ruinas: Eduardo Chirinos (veu i guitarra), Jaime Bertrán (baix i veus) i Toni López (bateria)

Nueva Vulcano: Artur Estrada (veu i guitarra), Albert Guàrdia (bateria), Wences Aparicio (Baix i veus), Marc Clos (percusions, teclat i bibràfon)

Per a més informació:

nuevavulcano.com

lasruinas.bandcamp.com

www.curtcircuit.com