Let's: WAS + Estereotypo + Technopolitans

WAS

Per aquest grup no hi ha passat. Abans de Gau Ama, tot és història.WAS ha pres tots els elements necessaris per reivindicar unes arrels pròpies i recrear-les a través de sons contemporanis. Una revolució sònica a la disposició del ball que inclou elements del folklore basc amb instruments centenaris, pop electrònic i  house. 

Mai s'ha fet a Euskadi res igual. Han col·laborat els txalapartaris Oreka Tx i Cris de Belako. Produït per Jon Aguirrezabalaga i barrejat per Alex Ferrer. Gau Ama representa una nova era no només per al grup, sinó per a part d'una escena que busca transcendir sense perdre la identtat. 

Etereotypo

Després dels seus dos primers discos, Join the Electro Funky Party! (2009), Love your city (2010) frescos, explosius, frenètcs, taquicàrdics, creats entre concert i concert, d'una gira gairebé ininterrompuda, en cinc anys, i després del seu últm treball Estereotypo (2013), la banda fa un pas més amb aquest nou disc,El ingobernable azar (2015), escrivint les cançons en castellà, una cosa que portava des de fa temps rondant en els plans del grup.

La intensitat dels directes d’Estereotypo, combinant la seva música festva i additva amb una cuidada posada en escena, ha situat al trio Santanderí com una banda consolidada dins del panorama independent nacional.

Technopolitans

La ciutat comtal ha alimentat la creatvitat dels dos components, que durant anys han partcipat en múltples projectes musicals (Falling Elephants, The New Beat Generaton, Hate And Love At Home) i que ara presenten el seu EP Some Fun.Els dos membres de Technopolitans compten amb una sessió de directe en la qual aprofundeixen en els temes del seu primer treball des d'una òptca DJ a la qual sumen els elements en viu, la qual cosa dota al seu espectacle de major frescor i possibilitats sonores. Pròximament presenten el seu segon Ep Contains Music.Let's Festival

Per a més informació:

www.was.band

www.estereotypo.com

www.technopolitans.net

letsfestival.cat

'77 + Schizophrenic Spacers

Rock en estat pur

Text: Marina Tomàs

Foto: Víctor Parreño

Encara que la Terra giri al voltant del Sol i que els dies se succeeixin inalterablement, el temps no sempre va endavant. O potser sí, segur que sí! Però també pot passar que, de sobte, un gest ho capgiri tot i, llavors, com per art de màgia, et fagi viatjar al passat. Dissabte, 5 de març del 2016, a la Sala Bikini de Barcelona, el temps va recular fins aturar-se a mitjans dels setanta.

Però el concert de dissabte no anava de nostàlgia, sinó d'autenticitat. Hi actuaven Schizophrenic Spacers i '77, dues bandes de rock de Barcelona que van oferir intensitat, volum i espectacle. 

Els Spacers presentaven el seu darrer treball, Macumba. Live At Last (RockDising Productions, 2015), un doble disc enregistrat en directe a la sala Rocksound del Poble Nou. Amb el carisme i la veu d'un  Lon Spitfire absolutament posseït,  el quartet es va moure per diferents camins: temes propis -com Hipocrite Sun, There Goes To Misery o la incendiària Sick Minds-, i  desacomplexades versions:  des del soul de Rufus Thomas amb Walking the dog fins el hard rock d'Alice Cooper amb Under My wheels.

També per '77 aquest concert era molt especial perquè coincidía amb el desè aniverasari de la banda,  també perquè després de dos anys de gira europea presentaven nou àlbum Nothing's Gonna Stop Us Now (Century Media, 2015). Un dels arguments més convincents d'aquesta banda, és el seu directe. Amb els quatre discos publicats fins ara han arribat als fans del rock clàssic però en directe poden posar-se a la butxaca tota mena de públic. Camises obertes, pantalons de campana i melenes al vent... Transmeten força i diversió. Entre les noves peces van brillar les enèrgiques Street Dogs, Come On & Join Us, i sobretot, It's Allright. Però també temes més coneguts com Stay Away From Water, Big Smoker Pig o dues versions, We Will  Rock You, de Queen i The Hammer dedicada a Lemmy Kilmister que van fer embogir tothom, a l'escenari, samarretes i camises van volar i a la sala, per poc.

Estètica setantera i actitud  cent per cent rockera, entenent  per fí, el rock com a matèria cultural de primera divisió. Sense fragmentacions, sense prejudicis. Rotund.

Per a més infromació:

www.facebook.com/77rocks

schizophrenicspacers.com

www.curtcircuit.com

Let's: Toundra + Böira

Toundra

Banda de rock formada a Madrid en 2007 que va publicar tres discos - I (2008), II (2010) i III (2012) - que li van servir per convertr-se en la banda independent més important d'Espanya gràcies als seus concerts amb entrades esgotades a Madrid, Barcelona o La Corunya, i la seva presència en tots els festvals més rellevants, com a Primavera Sound, FIB, Dcode, Cruilla o Resurrecton.

Paral·lelament, Toundra s'ha anat convertnt en un dels grups emergents més interessants d'Europa, com demostren les seves dos gires contnentals de 2014 i el fitxatge pel segell alemany Century Media, amb el qual han editat el seu disc més recent, IV (gener de 2015), que va aconseguir un històric #2 en les llistes oficials de vendes a Espanya, i que la banda ha presentat és més de 70 concerts en 11 països durant 2015, incloent els principals festvals europeus. Recentment nomenats millor disc de l'any en Mondosonoro.

Böira

Un projecte que neix a finals de 2012 amb la voluntat de buscar una sonoritat entre el rock instrumental i les atmosferes de les bandes sonores.

L'eclectcisme és un concepte que defineix a Böira, tant en els gustos i l'herència de cada membre, com en les diferentes cançons del seu primer disc Si de la runa naixés. Compost entre 2013 i 2014, el disc va veure la llum al juliol de 2015 de forma autoeditada de la mà de Bloq Estudi, que dirigeix un dels guitarres de Böira, Aleix Archs. Els membres del grup provenen del metall i del hardcore i el projecte que han creat en comú, recull aquesta herència i va més enllà.

Si de la runa naixés són 40 minuts instrumentals sense pausa. Arrenca amb “El que escolten els arbres”, que s'enllaça amb la següent cançó, “Glasgow”, una peça dedicada a la ciutat escocesa que evoca els carrers devastats nocturns, però també és un homenatge a la seva ebullició musical. “Volcano” simbolitza l'arribada a un cim, perquè es converteix en un punt d'infexió, tant per l'estl com pel seu caràcter més agressiu. Els dos últms temes, “Allau” i “Refugi”, són de llarga durada i tenen evolucions diferents, però amb un alt component d'emotvitat que culminen amb una explosió final. Let's Festival

Per a més informació:

www.facebook.com/toundra

ca-es.facebook.com/boirapostrock
letsfestival.cat

Adrià Puntí, el dia clau.

Cada vegada hi ha més consens a l'hora de qualificar Adrià Puntí d´artista genial. El músic de Salt, que va regalar un dels capítols més valuosos de la història del pop català al capdavant d´Umpah-Pah, s'ha mostrat també sempre inspiradíssim quan ha gravat en solitari, amb treballs tan memorables com Pepalallarga i... (1997), L´hora del pati (1999) i Maria (2002). Ara, després d´un llarguíssim silenci discogràfic, ha trepitjat de nou l´estudi de gravació i n'ha sortit amb el magnífic La clau de girar el taller (2015), una col·lecció de cançons complementades pel llibre disc Enclusa i un cop de mall (2015), dos treballs que ens retornen el millor Puntí, un artista amb un univers musical i literari únic i inimitable, capaç de fer saltar espurnes amb les seves interpretacions en directe. The Project

Per a més informació:
www.adriapunti.com
www.theproject.es

Let's: Second + Mucho + Bastante

Mucho

“Desvergonyit, llengut, monarca del seu particular flow i un talent que impregna a cada compàs. Mucho ha donat més que un pas cap a endavant, és un salt prodigiós de gimnasta, evitant d'aquesta manera el perillós toll de l'estancament. "Pidiendo en las puertas del infierno” és el seu partcular punt d'infexió, d'evolució i estat de gràcia compositva mitjançant una proposta tan fresca com necessària. Mart Perarnau, un sexy madafacka patri caminant entre les noves Llums de Bohèmia.” Sant Balmes

Second

En un Un viaje iniciátco, la persona que ho du a terme, aprèn, madura i s'enriqueix. Això és el que proposa Second en el seu nou disc, el seu millor treball fins avui, sembla no tocar sostre mai i se supera en cadascun dels seus lliuraments. Han fet el que havien de fer, avançar en la seva carrera amb pas ferm.
Durant aquests anys de cançons, carretera i concerts, el grup ha crescut en tots els sentis, i és en aquest punt quan decideix tornar a l'autogestió, a la independència discogràfica, com en els seus orígens, però aquesta vegada recolzats pels seguidors que han anat guanyant a pols en cadascun dels seus enèrgics i emocionants directes. Tots estàvem expectants pel que la banda podia oferir en aquest dolç moment, i han tornat a deixar-nos amb la boca oberta. Així ho demostren els onze talls d'aquest Viaje iniciátco.

Bastante

Quartet de Cornellà de Llobregat amb infuències marcades per un so a cavall entre el pop dels 80 malenconiós, les guitarres pesades del grunge dels noranta, i freqüents centelleigs shoegaze. Les seves lletres, perfeccionistes i cuidades, els distngeixen de la gran majoria de grups de l'escena actual. Després d'un temps en el qual Bastante era el projecte alternatiu, estrenen el seu primer LP, "Verter al Vacio” en la primavera 2015 amb gira nacional i gran acolliment per part de públic i crítca. Let's Festival

Per a més informació:

www.second.es

www.somosmucho.net

bastante.bandcamp.com

letsfestival.cat