divendres, 11 de juliol del 2014

Festival Cruïlla: Divendres 11

Divendres 11


Text: Chantal Poch (chantalpr.blogspot.com)
Foto: Víctor Parreño


El Cruïlla, com el seu nom indica, neix de la intenció de ser un punt de trobada de diferents estils musicals i públics. Eclèctic com cap, aquest any dipositava el seu principal atractiu en la presència del tan en voga Macklemore i de Damon Albarn, encara que apareixien ben acompanyats en uns horaris complexos que combinaven fins a cinc escenaris. L'opció majoritària: passar d'Deezer i Estrella Damm -també la més segura, ja que allà s'acumulaven les bandes internacionals, aquelles que menys possibilitats es té de tornar a veure.

Després d'unes primeres actuacions com la de Santos, Angus & Julia Stone començaven el seu repertori amb només un petit grup de gent que els esperava feia estona com a públic. A mesura que s'aproximava l'aparició de Damon Albarn la massa va anar augmentat, i amb ella també l'energia lliurada pel duo, que va haver de lluitar amb el seu folk contra la invasió sonora que arribava des de Bongo Botrako -fet que es repetiria amb Txarango, que per moments es sentiria per sobre de Band of Horses-, testimoni d'algun error de càlcul en la distància entre escenaris -alguns la agraïen per més reduïda que en l'igualment emplaçat Primavera Sound, però algun preu calia pagar per això- i la sonorització.
Julia va tocar la trompeta i la pandereta, però quan va brillar més va ser amb la seva veu evolucionant a aquesta categoria de gemec que tan sentida la fa durant les interpretacions de "For You" i de la sensacional versió que el duo va fer de "You're The One That i Want" del musical Grease, una de les tres amb les que es van atrevir, sent l'altra "Girls Just Wanna Have Fun"de Cindy Lauper i una menys arriscada però fantàstica "Bloodbuzz Ohio" de The National.

El plat fort de divendres era sens dubte Damon Albarn, i tant que va complir. A part de defensar el seu nou Everyday Robots contundentment, ens va regalar versions de Blur -impressionant "Out of time" solament al piano-, de The Good The Bad & The Queen i la que sens dubte va ser la cançó del concert: "Clint Eastwood", reminiscència del seu passat Gorillaz que va fer esclatar al públic en salts. No va faltar espectacle a l'escenari: un baixista clon de Pharrell, la participació d'un cor gospel en alguns dels temes, i fins a la invitació a pujar que va fer a un seguidor argentí, que davant tal proposta no va dubtar a cantar amb l'artista pancarta a mà. Enorme llàstima la de la coincidència horària amb Nueva Vulcano, que al costat de Za! eren els nacionals que més prometien.

Es van ocupar de prendre el relleu Band of Horses, un altre dels grups més esperats que, en canvi, no van oferir un directe molt lluït. Ens van semblar insuls, encara que clar, això podria ser degut en part al contrast generat entre el seu tranquil repertori i l'abrumador anterior d'en Damon. Més d'una parella a les grades va quedar contenta d'aquest toc romàntic accentuat per la lluna plena, i el tancament va quedar salvat amb la seva més que coneguda "The Funeral".

Vetusta Morla defensava en directe el seu darrer treball A la deriva, i encara que l'àlbum havia resultat una decepció per a molts, van aconseguir una actuació notable gràcies al carisma de Pucho i a una escenificació envejable. La nit es va tancar amb els ritmes llatins de Calle 13 i el rap agressiu de Violadores del Verso.

Per a més informació:
www.cruillabarcelona.com


Angus & Julia Stone


Damon Albarn


Txarango


Band of Horses

Vetusta Morla


Tinariwen

Calle 13

Violadores del Verso

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...